Felacions a Margaluf

No és plat del meu gust comentar res sobre temes amb cert tuf escabrós, d´aquells que agrada a telecinco. Però no puc evitar, malgrat que s´hagi parlat al llarg d´aquests dies, dir la meva sobre el tema de la setmana passada: les felacions a la població mallorquina de Magaluf a Mallorca. Els fets tenen a veure amb l´oferiment de copes a noies a canvi de fer públicament algunes felacions als nois del local. Tot fantàstic. Així d´entrada, la notícia com a tal al començament xoca i et deixa una mica parat. Ja sabem el que és el turisme, a més d´una determinada edat, perquè tenim exemples propers del seu descontrol (Lloret, Calella, Salou, etc). Clar al començament he vist a tothom molt agitat als mitjans. Sabem que Mallorca és una destinació molt buscada pels turistes, sobretot alemanys i anglesos però també d´altres destinacions. L´acompanya el sol, el clima, les platges, la gent, la gastronomia, etc. Per tant l´èxit està assegurat amb tothom. És un bon lloc per passar unes vacances. El problema arriba quan comencem a valorar quina és l´oferta que donem a la gent. Val tot en la búsqueda de destinacions que a un determinat preu ofereixi un pack de festa, alcohol, dance i descontrol? Creieu que si uns quants espanyols anessin a Hamburg o Manchester a fer felacions el país ho trobaria normal?. De moment el que he vist primer és el que el personal més proper de la illa no ho veu del tot anormal. " Ja se sap, són joves, si potser....". La meva primera reacció no va ser gaire a favor d´aquestes declaracions, entenent que estan defensant sobretot la pasta que arriba al poble i voltants. Jo sincerament, demanaria que les adolescents de l´illa que els pares i familiars relativitzen el tema com una cosa pseudonormal, podrien fer unes felacions a la resta del personal, si toootaaaallll. Jo no sóc especialment reaccionari, però és que em fa gràcia la hipocresia de la gent: no és tan greu si qui la xupa és la veïna, ara, la meva filla ni tocar-la!!. Perquè? No és tan bo i tan maco i tan dolçet?.

Segon. Surten els pares i diuen que no passa res, que és clar en aquell ambient pot passar qualsevol cosa i que la perdonen, que no ha estat res. Jo mira que sóc progressista, però aquests em guanyen, tu. 

Tercer. Les autoritats del país, sempre donant exemple. Uns tios amb corbata

surten per dir que clar, que "el govern balear s'ha reconegut incapaç de traçar cap tipus d'estratègia legal contra els concursos de fel·lacions de Magaluf". La Conselleria que si està per donar els passos necessaris, bla,bla,ble,ble; que l´executiu prendrà aquelles mesures que bla, bla,ble, ble , però és clar els seus serveis jurídics encara no han donat amb l'escletxa legal, bla, bla, ble, ble...., i així. No he vist ningú tampoc de la fabulosa Marca España per sortir a dir que la imatge del país era tremebunda o pesos pesants polítics locals, autonòmics o nacionals dir el que s´ha de dir. 

És un exemple més del que realment som en aquest país i de la nul.la responsabilitat davant uns fets que en altres països signifcarien dimisions i tancaments radicals. Estem parlant de joves. Estem parlant d´un tipus determinat de turisme. Estem parlant del model de país que volem. Parlem de cultura. Però en realitat no. Parlem de calers. Parlem de corrupció. Parlem de locals i sexe que mou milers i milers d´euros. Parlem d´impunitat. Parlem d´irresponsabilitat. I després tots a omplir-se la boca. Mai millor dit. 

Au siau!

No és per res, però....

Bé companys, ja vaig avisar que el 2012 venia fort. No puc calibrar exactament fins a on arribarem, però la situació comença a prendre un verd negre "merda d´oca". Cada dia són diversos els titulars que posen la pell de gallina. No és només l´habitual pujada d´impostos (que encara que sigui una tradició, podríem anomenar d´assalt a ganivet, com podria ser la pujada dels transports a barcelona o la pujada de gas, peatges,etc); és també la pujada de l´irpf, que encara ens farà baixar més el nostre poder adquisitiu; és , i això ja és greu, que els sous baixaran, és també que es preparen mesures dures per al sector públic no només de pèrdua de drets, sinò de venda d´empreses i actius de l´estat. És que al govern valencià se l´ha d´ajudar perquè es queda sense liquidesa per pagar a un banc, és que el conseller català d´economia s´ha d´anar a Qatar per intentar convèncer que salvin spanair, és que declara el ministre d´economia que si no puja els impostos, ens ho faran des de Brusel.les, és que l´atur continua creixent a bon ritme, és que seguim sense crear teixit....i la que ens espera!!!

Au siau

Selecció espanyola de bàsquet campiona d´Europa!!

Després d´un gran torneig, avui la selecció espanyola de bàsquet s´ha proclamat novament Campiona d´Europa. A nivell esportiu per la gent que li agrada l´esport, és un orgull i un plaer veurel´s jugar i guanyar. Però m´agradaria destacar que com passa al Barça i a la selecció de futbol, la base del triomf a més del treball i de l´esforç -lògicament- està novament en un exemple de grup. Qui segueix aquest grup des de fa temps pot veure un grup humà, de persones, s´ajuden, es donen suport entre ells, s´aprecien, gaudeixen i pateixen junts. És un plaer veure el conjunt i segur que una part més important del que la gent es pensa per arribar a l´èxit és el grup. Podríem aprendre en aquesta vida d´aquests exemples esportius per poder exportar-los a la nostra vida i poder gaudir d´ella. Felicitats a tots! A veure si aprenem!

Eleccions

No per esperada, deixa de causar sensació la notícia de l´avançament de les eleccions generals. No se si el resultat de les mateixes o senzillament la seva celebració suposarà realment un estímul al nostre ànim ni a la nostra economia. Sí és cert però que la situació és molt complicada. No només perquè els mercats ens en parlin o en parlem avui amb total normalitat del diferencial del bonus alemany. No. Només parlo d´una cosa ben senzilla: les sensacions de la gent. El personal està en un estat d´ànim realment dur. La sensació d´empitjorament ha estat un shock al què aquest país no estava acostumat. Són tantes les males notícies en tants camps que per molt que un es proposi mirar amb esperança el curt o mitjà termini, no pot veure- ho.

Tasca difícil l´espera al nou govern. Sigui com sigui, haurà de restablir la confiança en l´exterior i sobretot animar a la societat espanyola. Difícil, molt difícil.
Sigui qui sigui, sort.