Visions d´Argullol

Per finalitzar les interessants reflexions que feia l´Argullol, vull només deixar dos comentaris més que va fer a l´entrevista que li van fer. La primera és que ens coneixem a nosaltres mateixos mitjançant els altres. Segons el seu criteri es podria segmentar la societat en dos tipus de persones, les que estan pendents que el m´ñon els pregunti com estan i les persones que pregunten al món còm està (molt bona reflexió). La segona, com ahir, la posaré textualment i respon a les coses que ha après i comprès a la vida:  "(...) La importància del silenci, de l´hospitalitat, de la conversa, de mantenir un estat d´alerta de l´esperit, ser més felí -lent, lent per ser el més veloç-. (...). Un, ha d´actuar no segons la moral dels altres, sinó segons el criteri propi".

Com veieu ha estat una sèrie de reflexions molt interessants. Haurem de seguir aquest novel.lista i filòsof.

De tant en tant, filosofia

He llegit fa poc una entrevista interessant que feien a Rafael Argullol rafaelargullol.com/. No el conec gaire aquest home, però es presentava com filòsof, novel.lista i poeta.  Al marge de l´entrevista en sí, em van agradar dues afirmacions realitzades per l´autor. La primera, en relació a la vida, era que el naufrafi és la situació normal de l´ésser humà. Aspirem a ser un ordre, un cosmos, però vivim en el caos. Per enfrontar-se a a aquests naufragis, l´home intel.ligent construeix la seva pàtria no tant en el lloc on ha nascut, sinò a partir del que un construeix al llarg de la vida i que va rescatant després dels successius naufragis. Em sembla una idea força brillant.

La segona idea era una resposta en relació a quin sentit té doncs la vida. La reprodueixo textualment perquè també em sembla força brillant: "El sentit de la vida és viure de manera que el dempa tingui enveja de l´avui. Ens anem construint i cal restituir a la vida el que t´ha donat multiplicat."

Què us sembla? Déu-n´hi do.

Au siau