He llegit fa poc una entrevista interessant que feien a Rafael Argullol rafaelargullol.com/. No el conec gaire aquest home, però es presentava com filòsof, novel.lista i poeta. Al marge de l´entrevista en sí, em van agradar dues afirmacions realitzades per l´autor. La primera, en relació a la vida, era que el naufrafi és la situació normal de l´ésser humà. Aspirem a ser un ordre, un cosmos, però vivim en el caos. Per enfrontar-se a a aquests naufragis, l´home intel.ligent construeix la seva pàtria no tant en el lloc on ha nascut, sinò a partir del que un construeix al llarg de la vida i que va rescatant després dels successius naufragis. Em sembla una idea força brillant.
La segona idea era una resposta en relació a quin sentit té doncs la vida. La reprodueixo textualment perquè també em sembla força brillant: "El sentit de la vida és viure de manera que el dempa tingui enveja de l´avui. Ens anem construint i cal restituir a la vida el que t´ha donat multiplicat."
Què us sembla? Déu-n´hi do.
Au siau
No hay comentarios:
Publicar un comentario