Ensenyar a pensar

Vaig llegir l´altre dia un bon article sobre el compromís per educar la propera generació, que centrava l´article en els estudis de l´americà David Perkins. Aquest investigador, doctor en Matemàtiques i Intel·ligència Artificial, estudia com funciona la ment humana i busca estratègies per desenvolupar el pensament crític i creatiu dels alumnes i aconseguir un aprenentatge i una comprensió completa. Per aquesta finalitat va fundar amb Howard Garner el denominat Projecte Zero. Ha estat a Toledo per impartir una conferència al Congrés d'Innovació Educativa "Ensenyar a pensa". Per Perkins no n´hi ha cap compromís més important que educar a la propera generació per a aquest món tan complex i considera que els nens han d'aprendre a enfrontar-se al desconegut i a l'inesperat per habituar-se a manegar-se en un món que canvia contínuament. 

En un dels seus llibres, Making Learning Whole...(Fer de l'aprenentatge un tot. Com set principis de l'ensenyament poden transformar l'educació), utilitza el beisbol per explicar els errors que segueixen cometent-se en moltes escoles. Sovint, assegura, s'aprenen fets o procediments aïllats sense comprendre el context general. I sense pensar. Com si s'aprengués a batre sense saber en què consisteix aquest esport. Perkins veu l´eqüació de l'educació actual on la més gran influència és de la societat: "Realment crec que probablement la major influència no sigui ni dels pares ni l'escola, sinó de la societat. Quan veus com passen els nens la seva jornada, t'adones que estan amb els pares una mica de temps, passen més en el col·legi, i la resta estan amb Facebook, etc. Crec que els pares tenen la posició més feble dels tres, quan la interacció entre pares i fills és molt important. Conversi sobre qualsevol cosa. Cal tocar tots els aspectes de la vida dels nens. L´investigador, recomana tres senzills exercicis pels nens: 

1) Quan el nens estan mirant un quadre o llegint una història, formular aquesta pregunta: què està ocorrent aquí? què és el que veus aquí?

2) Pensar: Al final de qualsevol lliçó, ja sigui d'història o de ciència, pregunti'ls: què pensaven abans i què pensen ara? 

3) Cercle de perspectives. Triï un tema controvertit, i en petits grups, que escullin uns rols per interpretar i parlar des d'aquesta perspectiva. És una forma d'oferir al nens diferents perspectives en situacions complexes i d'estructurar converses. 

Bones i brillants reflexions en el preocupant tema de l´ensenyament i el futur de les nostres generacions. 

Au siau!

Aprèn a valorar les petites coses i ensenyaràs al teu fill a ser feliç

Interessant entrevista a Geli Santa Maria, orientadora familiar que ha comentat el camí que han de seguir les pesones perquè els infants creixin amb una actitud positiva. Geli modera cursos digitals a pares i famílies que cerquen àmbits de guia educativa cara als seus fills. Geli primer defineix la felicitat com “l´estat de benestar que envaeix la persona que se sent ben amb si mateixa, amb els altres i amb el món que li envolta”. Geli es fa ressó de la quantitat de nens infeliços que es veu, infelicitat que es palpa, es veu, es nota en les expressions, en les seves paraules, en la manera de respondre davant alguns estímuls. Tal com comenta cada vegada n´hi han més nens infeliços, perquè no els deixem ser feliços. M´ha agradat molt una frase seva sobre com arribar a aquest sentiment de felicitat: “Per ser feliç cal aprendre a gaudir de les petites coses de cada dia. I això s'està perdent”. És força interessant aquesta reflexió; prou coneguda però molt poc empreada per la gent. Finalment continuem entenent la felicitat com un valor assimilat a les coses opulentes, cares i de marca, grans coses, grans viatges, cotxes cars, cases brutals i molta cosa, quantes més possessions millor. És així. Ningú no té present en què efectivament en les petites coses, en els petits moments, en el gaudir amb res, n´hi ha una bona part del triomf. Tal com diu Geli un dels problemes de rael és que els adults, pressumptes “professors” de la vida, tampoc saben expressar els seus sentiments i per tan no poden encomarnar aquest aprenentatge que és tan senzill com intentar fer-los valorar tot allò que els envolta: el germà, l´avi, el plat de menjar, les coses que tenen, el sol que entra per la finestra, un petit conte. Certament l´entorn no ho posa gens fàcil; no és aquest un model de societat encarat a cercar la vida tranquil.la, més aviat el contrari. Per tant per molt que ho diguem de paraula, no és gens fàcil pels adults “reduir marxes”, passar de l´estrès, i intentar provocar i ensenyar als nens des d´un ambient relaxat i sense pressió. Això sí, crec que hem de fer-los gaudir de les coses sense caure en el mercantilisme fàcil, fer-los participar del valor de les coses, del que costa conquerir les matèries i recordar que no és més feliç aquell qui té més. Tenir actituds positives, posar límits i ser realistes, també forma part d´aquest aprenentatge, necessari perquè no caiguin en el parany d´un món sense problemes.
Fomentar valors és important en un món sense valors. Geli ens diu els valors que defineixen un nen feliç: “La generositat, la solidaritat, el pensar en l'altre, l'optimisme, el bon humor. Saber riure's d'un mateix, implica humilitat, una altra virtut que ajuda en la formació del caràcter”.

Au siau!