Mostrando entradas con la etiqueta Crisi humanitària. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Crisi humanitària. Mostrar todas las entradas

sábado, 5 de octubre de 2013

Els morts de Lampedusa

Ha estat polèmica al llarg d'aquests últims dies la catàstrofe humanitària de Lampedusa. És igual el nombre de morts. Ningú dels que poden fer s´avergonyirà. Només la xarrameca acostumada, les declaracions grandiloqüents, les paraules sense contingut i el llançament de pilotes a la teulada de l'altre. Àfrica segueix essent una terra desgraciada. Bressol de l'origen de la nostra espècie, els poderosos europeus la van convertir en un far-west americà del tot val i on el valor de la vida era zero. Vàrem convertir els homes africans en esclaus i en sers de tercera o quarta categoria. En aquests últims anys altres països s'han anat sumant a la festa, com la Xina o Aràbia Saudita. Tots són grans amics. Però la realitat és que el nostre bressol està tacat de sang, d'odi, de violència. Hem fet tant mal que a ningú li importa la mort dels nens famolencs amb els ulls sortits, les dones violades cada dia, els senyors de la guerra matant, els grans dictadors sustentats pel món occidental i oriental, les guerres tribals encoratjades per diamants i minerals estratègics. Estic d'acord amb el papa Francisco: "Quina vergonya!". Com no volem que surtin corrents d´aquest tipus de vida? 
No passa gens, perquè no passarà res. La mort seguirà sobre el continent, campant sobre la seva terra i el mar com la gran pel·lícula El setè segell. Fins que se n´adonin de la solució, que n´hi ha. 
Au siau!

martes, 10 de julio de 2012

Crisi humanitària a Burkina Fasso

A Burkina Fasso, el menú és ràpid d´escollir. Totes les dones i mestresses són grans especialistes en un aliment: to. El to, sembla que és l´únic plat que es poden permetre a Fanka i a la majoria de pobles del nord de Burkina Fasso: to al matía i to a la nit. Es tracta d´una massa feta amb sorgo, blat de moro qu mullen en una salsa a base de fulles de baobab i alguna planta silvestre. Algun any li afegeixen alguna proteïna, però aquest any no ja que va començar malament i sembla que encara pinta pitjor. La sequera del 2011 va fotre la collita de cereals i va deixar les terres en una crisi alimentària. Per sobreviure venen el ramat o van cap endavant amb l´ajut humanitari. Una dona de la zona clama així de clar i català:  "No volem més almoines, ens calen solucions a llarg termini; volem preses, infraestructures, i així tenir horts per conrear al llarg de la temporada seca; quan era jove plovia i la collita s´allargava tot l´any, ara no". Així de clar i així de contundent d´una dona segurament analfabeta (Sawadogo Boukaré, de 75 anys). Aquest poble de 4.700 habitants és un dels que s´ha beneficiat del programa Cash for Work (calers per feina), una iniciativa que han portat a terme diverses ONG´s per ajudar a les poblacions. Intermón Oxfam va repartir al maig a les 132 families de Fanka més pobres una primera paga de 25.000 francs CFA (38 €) per cuidar els camps i mantenir els camins. Segons diu amb els calers va comprar un sac de 100 kilos de blat de moro que li va costar 23.000 francs, i així menjant poquet a poquet han pogut menjar 25 dies tota la família (15 persones). 
I nosaltres com sempre en la nostre societat de consum, encara ens creiem amb dret a queixa!! Unes bones vacances a Burkina Fasso per tothom! És admirable que encara tinguin força per tirar endavant.
Au siau