Manipulació de Facebook

Facebook va manipular en secret els comptes de prop de 700.000 usuaris per estudiar el contagi emocional. Aquesta pràctica ha enfuriat als usuaris. Durant una setmana, de l'11 al 18 de gener 2012, Facebook i científics de les universitats de Cornell i Califòrnia, van usar els algorismes del lloc per canviar el contingut de la informació rebuda per un grup usuaris en anglès, amb la finalitat d'estudiar l'impacte en les seves emocions. La recerca ha estat publicada a Proceedings de l'Acadèmia Nacional de Ciències d'EUA el passat 17 de juny. Així, que ni és una broma ni és una invenció. Els autors tractaven de saber si el nombre de missatges positius o negatius llegits pels usuaris va influir en el contingut del que estaven publicant ells mateixos en el lloc i els investigadors van trobar que els usuaris van començar a fer servir paraules més positives o negatives depenent de la magnitud dels continguts als quals havien estat exposats. Altres recerques han examinat aquest fenomen, però aquest estudi és únic en el sentit que els seus autors han "manipulat" les dades per a l'estudi, tal com ells mateixos reconeixen. L´estudi, que va passar desapercebut en els principals mitjans d'EUA, -ja sabem que els medis publiquen o no en funció dels seus interessos-ha tingut una creixent resposta després que diversos articles a Slate i en els llocs web de les revistes The Atlantic i Forbes comencessin a qüestionar aquesta pràctica. "És probablement legal però és ètic?" es preguntava The Atlantic en el seu article. Alguns internautes van expressar la seva "profunda pena" i van descriure el mètode utilitzat com alarmant. És una prova més (i van....) de la manca absoluta de respecte als drets de les persones. No val tot ni dir que a la lletra petita hem donat permís. No. No val tot. És un autèntic atac als drets que tenim les persones a la nostra intimitat i al respecte al dret a la privacitat. Amb qui, què, com i quan ens volem comunicar és una cosa íntima i pròpia que ha d´estar a les nostres mans només, quan al poder de decisió de l´abast de la seva difusió. Tota la resta és delicte i punt. Ja sabem que els grans de la indústria tenen el poder de la xarxa a les seves mans, però paguem i tenim drets a respectar. Hem de dir prou. 

Au siau

Espionatge amb videojocs

L'agència de seguretat americana fa servir aplicacions vulnerables com el joc Angry Birds per accedir a informació personal o dades de localització a tot el món, segons van revelar els daris The New York Times i el britànic The Guardian. No crec que aquests diaris puguin ser titllats d´antisistema. Les agències d'intel·ligència porten des del 2007 intentant explotar la gran quantitat d'informació obtinguda per aplicacions mòbils i altres compartides en xarxes socials van indicar els diaris esmentats. A la informació revelada, sembla ser que l´agència reconeix les immenses possibilitats d'espionatge que ofereixen els telèfons intel·ligents per la informació recopilada per les aplicacions d'aquests dispositius mòbils. La mateixa empresa governamental recomana cercar formes d'explotar utilitats i aplicacions com Google Maps i obtenir dades de posicionament, contactes, adreces i telèfons a les metadades de fotos compartides des de mòbils en xarxes socials com Facebook, Flickr, LinkedIn o Twitter. Els documents consultats per The New York Times indiquen que especialment les aplicacions desenvolupades al començament de la introducció dels telèfons intel·ligents i aquelles amb insercions publicitàries són les més vulnerables i per tant les més perilloses cara a tots aquells qeu volen fer mal al ciutadà. Els documents revelats per Snowden mostren que el centre d'escoltes del Regne Unit, ha intentat explotar parts del codi de programació d´Angry Birds en Android per obtenir dades personals. No obstant això, els documents filtrats ahir no indiquen quants usuaris podrien haver estat espiats amb aquestes tècniques. Per la seva banda, el desenvolupador d´Angry Birds, va reconèixer el 2012 que recopila informació privada dels seus usuaris perquè les empreses de publicitat online dirigeixin millor el seu missatge. Estem realment no només endollats, sinò envoltats, vigilats, controlats i dirigits. Magnífic! Menys mal que són els aires de la llibertat!. Sort.

Au siau!

Un nou concepte s´obre camí: l´internet de les coses

Destaca un nou concepte del que de mica en mica anirem sentint parlar cada vegada amb més força: l´internet de les coses. L'Internet de les Coses consisteix que les coses tinguin connexió a Internet en qualsevol moment i lloc (quina por!!). En un sentit tècnic consisteix en la integració de sensors i dispositius en objectes quotidians que queden connectats a Internet a través de xarxes fixes i sense fils. El fet que

Internet estigui present a tot arreu permet que l'adopció massiva d'aquesta tecnologia sigui més factible. Sentiu bé el concepte;: adopció massiva. Donat la grandària i cost els sensors es podran integrar en llars, qualsevol mena d´objectes, llocs de treball, indrets públics de tota mena, etc. Qualsevol objecte serà 

susceptible de ser connectat i ser detectat per la xarxa. Per acabar-ho d´abobar, el internet de les coses implica que qualsevol objecte doncs, és una font de dades, transformant la intimitat, les dades personals, les estadístiques d´empresa, la forma de veure els negocis, etc. Amb l'adquisició de Nest Labs, una de les companyies destacades en l'automatització de la llar, Google comença a prendre posicions amb a l´internet de les coses. El nou mercat gira entorn una oferta creixent d'objectes connectats a la xarxa i capaces de percebre, processar i comunicar dades entre ells. És una aposta estratègica per un mercat que pot ser enorme. Com a exemple, Nest fabrica detectors de fum connectats, termòstats intel·ligents per controlar la temperatura a la llar, registrant els costums de l'usuari i per tant, si la llar està o no habitada,etc. S´observa així que els moviments dels gegants de la indústria i la comunicació van més enllà que l´oferiment de serveis. És un pas previ a la sembla propera revolució al món de les noves tecnologies. El potencial per comercialitzar milers de milions d'objectes capaços de percebre i processar dades, i transmetre informació és inabastable. Aquestsegment beneficiarà a les companyies que produeixin aquests objectes físics i a totes les empreses que fabriquin aplicacions. Els beneficis econòmics que tot això pot portar són difícils de quantificar. El repte passa per no perdre terreny en un mercat on el canvi i la innovació són constants. I l´home? On quedaran els interessos de les persones? Haurem de renunciar de forma decidida a la comunicació? De moment ja n´hi han força estudis de l´alt preu que paguem per les ones i microones de totes les xarxes, conseqüències que paguen física i mentalment, i els canvis totals en el nostre valor i lloc dins la societat en què vivim. Senyors, Matrix no està tan lluny, em temo. 

Au siau!

El cervell humà, la màquina perfecta

Investigadors  i experts estan treballant des de fa temps per fer servir

complexos programes informàtics i potents superordinarors per simular el cervell humà. El nostre cervell és una màquina tant potent que per simular només un segon de la nostra activitat cerebral, el superordinador Fujitsu K, dotat amb prop de 83.000 processadors, va requerir prop de 40 minuts per simular aquest segon del cervell humà. ¿Certament increïble, oi?. Els científics ja saben encarar aquest projecte de simulació cerebral, però sembla que encara la tecnologia està un pas enrera -al menys oficialment- i no pot arribar a la potència del nostre cervell. Malgrat els avenços que fan que aquests ordinadors arribin a les 10 petaflops (mesura informàtica equivalent a 10 elevat a la quinzena potència), no poden arribar a recrear aquesta magnífica obra de l´enginyeria natural que és el nostre cervell. Amb els seus 82.944 processadors, va crear una xarxa d'1.730 milions de cèl·lules nervioses, connectades a 10,73 bilions de sinapsis amb un petabyte de memòria RAM: la simulació només va arribar a representar l'1 per cent de la xarxa neuronal en el cervell. Segons les informacions, serien necessaris 100 sistemes com el que han empreat per igualar la xarxa neuronal del cervell humà. Tranquils, arribaran, ja sabem que el poder no té frontreres ni coneix d´ètica: és més fàcil per ells treballar en aquests projectes que no en alfabetitzar i donar cultura al món o aigua als països desenvolupats. Són investigacions que ens van descobrint el perfil del futur als laboratoris apropant cada cop més la ciència ficció a la nostra realitat. Tenint present els nostres gestors, deixarem en bolquers els nostres somnis cinèfils. Tota manera, i de forma paradoxal una notícia més amunt em fa veure la fragilitat de la frase "el cervell humà, la màquina perfecta". Aquesta notícia resava així: "Un home mata a la seva dona a l´Afganistan per anar al mercat sense el seu permís". És realment brutal el mal dels extremistes. Jo crec que arribarà un moment en què finalment l´espècie humana es segregarà entre extremistes i persones. N´hi haurà més de les primeres, segur. 

Au siau!

Control amb les mans

Interessant article d´Angel Jimenez de Luis, periodista i especialista en tecnologia. Explica al seu espai que el el ja llunyà 1999, el director de cinema Steven Spielberg va reunir tres futuristes en una reunió per intentar imaginar quin seria el món l'any 2054. Sembla ser que es van aportar moltes idees i que aquestes es van recollir en un llibre que també, a mode de guia futurista, resaltava també els canvis que n´hi haurien en aquest cicle d´anys en els camps polític, econòmic i tecnològic. Senyala Angel Jimenez que un dels canvis proposats era a nivell de software, disposar d´un sistema operatiu informàtic que pogués funcionar amb el gest, semblant al que vàrem poder gaudir al film d´èxit Minority Report. La veritat és que avui en dia moltes d´aquestes idees no semblen tan allunyades de ser realitat, si no ho són ja. Dispositius com les ulleres de Google o com Kinect, ens porten ja a donar ordres verbals als dispositius tecnològics o apropar el que veiem als cristalls dels dispositius. També manipulem les imatges ja o comprem impressores que fan figures en tres dimensions.  Comenta però el nostre especialista que malgrat que encara queda molt pel 2050, ha provat desenvolupadors que acosten aquesta situació a la realitat: Leap, un accessori capaç de veure el moviment de les mans a l'espai i traslladar-ho a la pantalla. Leap és un dispositiu petit que es connecta al PC mitjançant un USB. Una vegada connectat i instal·lat el programa és possible usar-ho per moure's per l'escriptori i prémer les diferents icones, fer scroll o jugar amb diverses aplicacions. El resultat és encara primitiu, però la precisió és bona per calcular la posició de mà i dits encara que no calcula bé la rotació de la mà a l'espai i no pot distingir els dits tret que es trobin estesos. 

Es donen els primers passos en aquests interfícies gestuals i ja funciona bé amb aplicacions artístiques, programes per crear visualitzacions, etc. Resta lluny encara d´aplicacions més pràctiques, entre d´altres per les dificultats de portar el gest, amb molta varietat de moviments, al terreny fins ara dominat per un ratolí a cop de click. A poc a poc aquesta tecnologia anirà millorant. Així que de moment per al.lucinar una mica, haurem de continuar veient el film de minority report. Això sí, com veiem, els avenços en aparells i dispositius de control és imparable. Caldrà reflexionar doncs, ja que una eina que hauria d´ajudar a les persones, es torna inquietant. A més de la vessant lúdica, també n´hi ha una vessant on la persona passa a un segon o tercer pla, i això no és justament el més assenyat quan a l´evolució de l´home. 

Au siau!

Homenatge a Aaron Swartz

A començaments d´aquest mes de gener es va suïcidar Aaron Swartz a Nueva York amb només 26 anys. Aaron Swartz era un geni de la informàtica que va començar a fer-se un lloc només amb 14 anys. Del seu cap i de les seves mans van sorgir idees tan genials i avui utilitzades per molta gent del món informàtic i Internet, com el codi que va donar lloc al RSS -eina que permet la suscripció a continguts on-line cad vegada que la web on estiguem apuntats afegeix informació- o també l´Infogami, que va acabar donant lloc a la xarxa Reddit.

La seva mort està envoltada de polèmica ja que en els últims anys s´havia convertit en un referent del món de l´activisme on-line. Va estar lluitant per la informació gratuïta i contra els diversos intents per privatitzar l´accés a Internet. Així va lluitar contra la SOPA, llei per prohibir l´accés a llocs webs. També va ser cofundador de Demand Progress amb què feia campanyes on-line sobre temes socials. L´any 2011 va ser arrestat i s´enfrontava a penes de presó i econòmiques.

El sistema actua. Amb silenci. La societat fa aquestes pràctiques d´autofàgia, on es menja a ella mateixa, en la mesura que destrueix o com a mínim no mima a genis que poden aportar molt a l´evolució i desenvolupament social. Primer els encumbra, però si surten de la línea marcada, cauen al negre pou creat per engolir els nens dolents.

Mercès Aaron, en el temps que has estat per aquí.

Au siau!

Una mica més d´intimitat

Bé. Estem en situació de recomposició arterial, muscular i mental, després de l´esforç de fer la Matagalls-Montserrat 2012, culminada amb èxit. Podeu veure una àmplia informació del recorregut i la caminada a Caminadesdefede .

Mentre el món també camina, i de vegades sembla que vagi pel camí correcte (sembla). En aquest cas Google ha decidita que el seu navegador Chrome porti la tecnologia "Do not track" en les properes versions, tecnologia que ja és desenvolupada per altres navegadors. Aquesta notícia és bona ja que la tecnologia permet als usuaris limitar el seguiment de la teva activitat online per part dels navegadors. Aquests, fins ara, fan servir les cookies dels usuaris per aconseguir dades amb què

oferir serveis de publicitat. Si es desenvolupa el "Do not track", els usuaris poden tenir el control sobre la seva informació. Ja està a Firefox i estarà a Internet Explorer 10, però Google no s´havia decidit i amb aquesta notícia sembla que el gran navegador incorporarà a Chrome aquesta eina antirastreig. S´ha informat que la primera versió del navegador de Google amb "Do not track" pot arribar abans d´acabar l´any. És molt important pels drets dels usuaris que es respecti l´accès a la informació personal, en un món on res del que s´escriu i es penja està lliure de ser incorporat amb males arts. Esperem que així sigui i ens donin una alegria, petita, de privacitat i respecte pels drets de les persones.

Au siau

Sexe a distància

Com ja era de preveure el ressó de la manifestació que va tenir lloc a Barcelona per la Diada, ha estat, és i serà força entretingut. Per molt que molts intentin donar una aparença de que aquí no passa res, el resum és que tothom en parla, sigui taxativament en favor o en contra, sigui amb el silenci. El fet, com ja vaig dir, és que és l´hora també de la reflexió serena i de marcar certa distància per veure les coses amb més perspectiva. Però el que no farem és que sigui aquest plat l´únic que mengem a taula, ja que el món continua en moviment. Per això he volgut fixar-me en una notícia que porti cert aire a un ambient enrarit. En aquest cas arriba de la mà dels emprenedors, de la gent que pensa, que idea, que en necessitem i molt. L´empresa Klic-Klic, de Girona, ha ideat i tret al mercat el que anomenen la primera joguina eròtica per ordinador, ja que permet transmetre sensacions i interactuar amb altre persona, ajudant perquè la distància no sigui un entrebanc en cas que n´hi hagin ganes de carícies o tenir relacions. N´han tret dos aparells un per la versió masculina i l´altre per la versió femenina. És un aparell discret i funcional, realitzat després de moltes hores de treball d´experts, informàtics, enginyers,etc i que segons els seus creadors, revolucionarà el mercat. El producte, que fa servir Bluetooth i Internet, va amb piles i la innovació és que permet i té la capacitat de transmetre sensacions i carícies de forma telemàtica a l´instant. Es pot fer servir en parella i també s´ha dissenyat una xarxa social mitjançant la qual els usuaris podran interactuar amb d´altres d´arreu del món. Sortirà a la venda per 160 euros i ja es negocia la seva comercialització en altres països com usa, Alemanya, Itàlia i Japó. El creador recalca que no és un vibrador, sinò un producte d´alta gama. La seva presentació al Saló Eròtic de Barcelona. A veure si molts de la classe governant poden comprar-lo, gaudir-ne i deparar bones sensacions en tots els àmbits, ja que necessitem una mica més de carinyo.

Au siau

Els perills dels videojocs

Un jove d´Ohio ha estat hospitalitzat per deshidratació després d´estar jugant al llarg de quatre dies consecutius al videojoc Call of Duty. L´adolescent va patir un desmai i va haver de ser traslladat a l´hospital, ja que després de quatre dies jugant estava en un estat crític. La pròpia família ha confirmat que el jove estava en tal situació que la seva mirada perduda confirmava que per molt que estiguès mirant-te es com si no hi fos mentalment. La mare del nen va comentar que el jove en tot aquest temps només va sortir per prendre un entrepà i anar al lavabo i va caure més de tres cops a terra. La solució que han adoptat és rematar i llançar la cònsola amb què jugava el xaval. Però també es necessari advertir que potser la solució no passa per matar el missatger. Potser un bon grau d´educació i estar al cas de la canalla pot ajudar a que els nens se n´adonin dels perills dels videojocs i de l´ordinador. S´ha de tenir moltíssima paciència i una bona dosi de diàleg i comunicació i tosudesa per no deixar d´estar a sobre. Per molt que ens posem les mans al cap, n´hi ha una voluntat del sector i de part dels dirigents de les nostres societats perquè això sigui real i la gent no pensi. És molt perillòs!, i per tant és millor que estiguin absolutament entretinguts. És així.

Au siau.