Previsions amb alegria

Lluy dels escenaris i personatges que ens volen apropar a la idea de que ja estem sortint de la crisi -em recorda a un altre senyor que va parlar al seu dia de no se quins "brotes verdes"-, el comisari europeu Olli Rehn ha fet unes declaracions magnífiques que confirmen el pitjor dels escenaris pel 2013. La vella Europa està fent figa!. Segons el comisari -que alguna informació tindrà, digo!-, ha compartit amb nosaltres que la locomotora s´atura. Allà on abans es xifrava el creixement en un 1%, ara es parla d´un "estupendo" 0,1%. Aquesta xifra es torna encara més brutal als països denominats "perifèrics", o sigui nosaltres, on per expemple el daltabaix s´enfila cap al 1,4 %. L´economia de les locomotores dites Alemanya i França, s´encallen. A sobre les seves estimacions diuen -ja alguns feia mesos que ho deien- que el procés de consolidació fiscal no està portant els rèdits que s´esperava per la caiguda del creixement. Malgrat tot, malgrat reconèixer que la línia marcada no arriba a bon port...¡oh!, continuarem amb la mateixa recepta!. Cal continuar amb les reformes i les retallades, diu Rehn. Això sí: ens confirma també que el 2013 destruirem a l´estat espanyol uns 500.000 llocs de treball,i superarem els 6 milions d´aturats. Fantàstic.

Malgrat tot, n´hi han molt bones senyals:

a.- Al llarg de l´any vinent el nostre poder adquisitiu patirà un altre revès ja que la inflació pujarà;

b.- És probable que les campanades de cap d´any siguin presentades per Ramón garcía i Ana Obregón;

c.- tv està negociant la reposició tan esperada de Verano azul

d.- El Cutre Inglés prepara unes rebaixes fantàstiques dins de les rebaixes rebaixades

e.- El gener ja no serà "la cuesta de enero", perquè en no haver baixada després, la cuesta ja l´estem fent;

f.- Tindrem futbol no només el dilluns i els divendres i caps de setmana, sinò que n´hi haurà més especials;

g.- La patata pujarà de preu, ja que començarà a se un bé escàs;

h.-Treurem bitllets de 1.000 euros, ja que els de 500 no sabem on són;

i.- i segur que, tenint present la gran gestió i proressionalitat dels que tenen la paella pel mànec, esto no es to, no es to, no es to-do amigos!!

Au siau

El drama dels desnonaments

El nombre de desnonaments s´ha disparat a l´estat espanyol. Aquesta setmana ha estat realment sagnant. I no és un adjectiu fàcil: tres persones s´han intentat treure la vida, i dos d´elles ho han aconseguit, estant el tercer amb caràcter greu. Però no era un fenómen que no fos predecible. De fet ja al primer trimestre de l´any, les execucions hipotecàries, nom tècnic per dir-te que et treuen casa teva, va aconseguir una xifra rècord increïble: 517 desnonaments diaris!!. Sembla que afecta totes les classes socials ja que no només la gent amb menys recursos reben l´impacte d´aquesta figura judicial, malgrat que obviament té molta més repercussió sobre la classe baixa ja que no tenen cap recurs més per sortir d´una situació així. Les classes benestants encara que es quedin sense algun dels seus béns, mantenen d´altres o els seus salaris. Per contra les classes menys afavorides no tenen res en que agafar-se. Aquesta deshumanització total, està arrossegant als ciutadans a situacions dramàtiques que no saben afrontar, amb episodis lògics i humans d´ansietat, de nervis, de drames, de famílies trencades, etc. Ara bé, sembla que aquesta setmana acabem d´entrar en un episodi que o s´atura o pot ser realment històric: els suïcidis. S´han produït tres episodis brutals: un home de 53 anys es va llençar des d´un segon pis a Burjassot després de donar-li un petó al seu fill de 23 anys quan venien a comunicar-li el desnonament; un jove de 23 anys es va llançar des del Pont de Lomo Apolinario a Las Palmas de Gran Canària després de perdre la feina i l´avís seguit del banc de l´ordre de desnonament, amb resultat de mort, i un home de 52 anys es va penjar a la forca a casa seva a Granada el dia que anava a ser desnonat. Segons diverses fonts, amb aquestes 3 persones (el primer no és mort, però sí greu) n´hi ha 119 morts en el que va d´any. No se que fa falta perquè un país reaccioni. No es tracta de regalar res, però sí d´escoltar, de dialogar, de cercar solucions. Som plenament conscients que molta gent ha estirat més el braça que la màniga, però també que els bancs més que el braç, s´han menjat el món. I ningú els demana responsabilitats!. Així que amb dacions o sense, amb alternatives i comunicació, amb l´arbitratge i mediació, s´han de trobar solucions abans que haguem de sortir també a la premsa internacional per sentir-nos una mica més avergonyits socialment davant d´una deshumanització total del sistema.

Au siau

Els iaioflautes a l´atac

Ja vaig fer un post anterior en què comentava la valentia i il.lusió del grup denominata Iaioflautes, un grup de gent gran que ha decidit emprendre accions pacífiques que intenten portar al carrer el ressó de la veu de la gent gran enfront de la situació actual. Vaig comentar llavors que és admirable la força d´aquesta gent gran. En una societat com la nostra on la passivitat o l´agressivitat són els trets bàsics del nostre comportament social, està molt bé que la gent es mogui, parli, dialogui, comenti, es dinamitzi. Som persones els que formem la societat i per tant s´ha de sentir les veus de les persones, no només d´allò que els mitjans oficials volen fer-nos arribar. Des d´abaix la veu, quan és inocent, és més bona, més pura, malgrat que de vegades no ens agradi el contingut. En aquest cas  els iaioflautes, com en altres ocasions, ha fet una acció que encara que pugui generar disconformitat en alguns, és lògica dins la seva reivindicació que es resumeix en que no paguin només uns els mals d´uns pocs. Han ocupat en un acte reivindicatiu la Borsa de Barcelona, ni més ni menys. A més a la seva pàgina web, el grup ha destacat que l´ocupen per ser símbol i instrument de l´organització de l´1%, aquells que segons ells, estan canviant les regles de joc en benefici propi i que intenta erosionar els drets de la resta de població. Segons han manifestat els governs han de sentir la veu de la resta del 99% de la població i no només d´aquest 1% que es beneficia d´un sistema per enriquir-se. És molt saludable que les persones es moguin i parlin. Després es pot parlar (dialogar, comunicar-se) si es té o no es té raó. Però finalment és envejable l´energia i la voluntat d´aquesta gent gran.

Au siau

De classe mitja a ocupa

Avui a La Vanguardia  http://www.lavanguardia.com/ feien un interessant reportatge en relació al drama que viuen tantes i tantes famílies, colpejades pels efectes de la crisi. No per no conegut, deixa de ser colpidor veure la narració de persones que ahir es trobaven en una situació de normalitat a la seva vida, i aquesta es veu totalment destrossada per la dura realitat d´un sistema que no vol entendre d´humanitat. És veritat, però, que hem de treure conclusions, si volem que serveixi tan desatre per alguna cosa. Hem viscut -i jo diria que encara ho fem-per sobre de les nostres possibilitats. Tothom vol viure bé, i és lícit, sobretot si es veu el cas d´autèntics cares que o bé s´aprofiten del nom i/o del càrrec per medrar i enriquir-se, o bé són els típics que ja no tenen valors d´entrada (de dalt i de baix de l´escala social)  i per tant arriben on sigui per aconseguir els seus objectius. No pot ser que ens comprem béns que no podem pagar. No pot ser que fem vacances permanents a costa del banc per dir que he estat aquí o allà, però no pensant en demà. No pot ser comprar-se cotxes estratosfèrics si no tenim. I aquí ho deixo, perquè serien massa no-pot-ser. El resultat és que gent que ahir tenia sou i feina, avui té una mà davant i una darrera. O cap. Com en els casos que avui comentaven el seu drama personal a La Vanguardia en un bon reportatge. No és només els efectes directes; són els efectes sobre els nens a les famílies, són els efectes psicològics en forma de depressions o de veure la vida des d´un punt de vista trencat i trist, són els efectes sobre generacions cap endavant o cap endarrera impossibles de mesurar però amb repercusions dures, amb vides i il.lusions trencades. Haurem de ser forts ja que el sistema ni està preparat ni vol participar en la construcció d´una societat normal. No li interessa. Així que n´haurem de prendre conclusions i d´aprendre, del que val i el que no val, de qui ajuda i de qui no. I sobretot, aprendre pels petits i els joves. 

Au siau  

Vaya semanita!

El divendres, quan vaig començar el cap de setmana, anava cap a Tarragona sense conéixer la gravetat de la tan populosa prima de risc ni la caiguda de l´Ibex. Que la situació és molt tensa i amb prou problemes de tresoreria no és cosa nova, però vaig intentar recuperar forces sense saber com d´alarmants estaven les notícies. El dissabte em vaig anar de caminada, com ja sabeu preparant la Matagalls-Montserrat, per tant una mica aliè a la matèria -malgrat la gravetat de la matèria cal agafar distància de tant en tant per no estar totalment aixafat, ofegat pels noticiaris i el mal rotllo-. Com sempre, avui diumenge he anat a comprar el diari i la notícia de frontera no ha pogut ser més autèntica: "Espanya té liquiditat només per tres mesos". He esmorzat ja amb un ai al cor, perquè realment amb un titular així, sembla que l´apocalipsi estigui més a prop.

Però no era el final, no: València intervinguda, Múrcia que nega el que unes hores abans havia dit el seu president, el nostre conseller dient que la intervenció és lluny (ai, ai, ai...), a Alemanya que comencen a manegar xifres de 700.000 milions, el conseller andalús que parla de que acollir-se al fons és una intervenció de facto, una notícia que diu que els paradissos fiscals amaguen més de 26 Milions d´euros (imagina´t el que es defrauda), valoracions en relació a la retallada dels regidors als ajuntaments, el cap de l´oposició parlant de la paràlisi del govern, el Govern que diu que les previsions del 2013 són d´una recessió suau, i bla, i bla, i bla.

Realment amb aquest panorama és menester i necessari demanar , fins i tot exigir, als nostres polítics allò que anomenen "altura de miras". No val a badar. Es juga molt aquest país i la resta de generacions que ve per darrera i estaria bé que per una vegada n´hi hagués sentit d´estat, sentit de servei a una nació que no té perquè passar-ho pitjor del que ja ho està passant. Tant de bó aquell seny tan nostre regui l´enteniment de tothom que es mogui.

Que així sigui.

Au siau