La brutalitat de la intolerància

El règim talibà, en la seva estricta i radical aplicació de la Sharía, ha donat ales a un tracte marginal a la dona que ha provocat la indignació i l'estupor internacional, estupor que no porta enlloc, perquè no es modifica res. Él maltractament i abús permanent a què sotmeten a les seves dones és impressionant La RAWA -Associació Revolucionària de les Dones d'Afganistan- ha volgut denunciar-ho amb un llistat de 29 punts, a cadascú més vexatori i humiliant en què es denigren els drets humans més bàsics. Segons els talibans solament volen "crear ambients segurs, on la castedat i dignitat de les dones siguin per fi sacrosantes, tal com recullen les creences Pashtuns sobre la vida en purdah (pràctica per ocultar la vida femenina en públic)". La realitat és un tracte com animals i i sotmetre-les durant tota la vida com esclaves. La llista amb la qual la RAWA denuncia la situació de les dones a la zona afganesa i pakistanesa d´influència, és la següent: 

1 Completa prohibició del treball femení fora de les seves llars.

2- Completa prohibició de qualsevol tipus d'activitat de les dones fora de casa tret que sigui acompanyades de la seva mahram (parentiu proper masculí com a pare, germà o marit).

3- Prohibició a les dones de tancar tractes amb comerciants masculins. 

4-Prohibició a les dones de ser tractades per doctors masculins.

5- Prohibició a les dones d'estudiar en escoles, universitats o qualsevol altra institució educativa 

6- Requeriment a les dones per portar un burka que les cobreix del cap als peus.

7- Assots, pallisses i abusos verbals contra les dones que no vesteixin d'acord amb les regles talibà 

8- Assots en públic contra aquelles dones que no ocultin els seus turmells. 

9- Lapidació pública contra les dones acusades de mantenir relacions sexuals fora del matrimoni 

10- Prohibició de l'ús de cosmètics (a moltes dones amb ungles pintades els han amputat els dits).

11- Prohibició de parlar o estrènyer les mans a homes que no siguin mahram.

12- Prohibició de riure en veu alta (cap estrany ha de sentir la veu d'una dona).

13- Es prohibeix a les dones portar sabates amb talons, que poden produir so en caminar

14- Prohibició de muntar en taxi sense el seu mahram.

15- Prohibició a les dones de tenir presència a la ràdio, televisió o reunions públiques 

16- Prohibició de practicar esports o entrar en qualsevol centre o club esportiu.

17- Prohibició a les dones de muntar amb bicicleta o motocicletes.

18- Prohibició a les dones de portar indumentàries de colors vitosos 

19- Prohibició a les dones de reunir-se amb motiu de festivitats 

20- Prohibició a les dones de rentar roba en rius o places públiques.

21- Modificació de tota la nomenclatura de carrers i places que incloguin la paraula «dona».

22- Prohibició d'apuntar-se a les balconades dels seus pisos o cases.

23- Opacitat obligatòria de totes les finestres, perquè les dones no puguin ser vistes des de fora 

24- Prohibició als sastres de prendre mesures a les dones i cosir roba femenina. 

25- Se'ls prohibeix l'accés als banys públics.

26- Prohibició a les dones i als homes de viatjar en el mateix autobús. Els

autobusos es divideixen 

27- Prohibició d'usar pantalons acampanats, encara que es portin sota el burka. 

28- Prohibició de fotografiar o filmar a dones. 

29- Prohibició de publicar imatges de dones impreses en revistes i llibres, o penjades en els murs 

A part de les anteriors restriccions hi ha altres legislacions com la prohibició d'escoltar música, de veure pel·lícules, celebrar el tradicional any nou el 21 de març. 

¿I després volem creure en fes i creences? Tot el nostre suport a RAWA en la seva lluita contra aquesta brutalitat contra la dona.

Au siau!

Saber el temps de vida, a l´abast del ser humà

Dos científics estan a punt de fer caure uns quants dels nostres déus i moltes de les nostres pors. Estimar el temps aproximat de vida que li resta a una persona pot estar a l'abast del ser humà gràcies a les investigacions que estan duent a terme aquests científics mitjançant una prova de mortalitat a través d'un làser. El dispositiu, similar a un rellotge, llença un raig làser a la superfície de la pell i analitza les cèl·lules endotelials dels vasos sanguinis més petits. Els dos investigadors, Aneta Stefanovska i Peter McClintock, professors de física de la Universitat de Lancaster, Anglaterra, asseguren que mitjançant el mesurament de les oscil·lacions dins de les cèl·lules, el làser és capaç d'establir la durada prevista de la vida. Fins i tot manifesten que amb el mateix làser, poden detectar la possibilitat de contreure malalties, incloent el càncer.

Un cop realitzada la prova, el dispositiu mostra un resultat que marca una xifra que apareix a la pantalla i que oscil·la de 0 a 100: cvom més alta és la xifra, més anys de vida li resten a l'individu analitzat. El giny s´ha provat en més de dues-centes persones. A mesura que avancin els els experiments, podrà afinar-se la precisió de l'aparell. Els investigadors esperen en un any, tenir una versió del dispositiu en miniatura per treure-ho a la venda per un preu de 200 euros.

La raó de ser de llançar un dispositiu per a particulars és per conscienciar a la gent de canviar molts hàbits, per aconseguir un estil de vida més saludable. Stefanovska ha declarat que "espero que elaborem una base de dades més àmplia, perquè l'organisme de cada persona pugui contrastar-se amb ella. Llavors estarem en condicions de dir-los el nombre d'anys exacte que els queden de vida". 

És interessant i veurem la quantitat de coses que es diran al respecte d´aquesta investigació. Serà un cop força dur per la religió, els metges i els psiconalistes. Trobada la resposta a la pregunta de quan he de morir, només restaran dues per contestar: "què fem enmig de l´univers?" i la tòpica pregunta de "n´hi haurà vida després de la mort?". Tant de bó surti també al gran circ dels opinadors aquell vell amb pocs estudis i sense diplomatures, però amb aquell saber popular que només pot donar el poble, per dir-nos "i per què vull saber jo quan m´he de mori? Que sigui quan hagi de ser i prou!". Molta. Molta feina l´espera a la comunicació! I a les nostres neurones!

Au siau!

Religió futurista?

El Papa Francisco està portant nous aires al món de la religió. Aprofitant el desenvolupament de les xarxes socials i la tecnologia, la religió té una porta oberta a la seva comunitat. I aquest nou Papa Francisco, acaba d´anunciar una nova tècnica que sens dubte serà l´inici d´una porta interessant. Segons s'acaba d'anunciar a la publicació de la Sagrada Penitenciaría Apostòlica, el Papa podrà donar indulgències plenàries a través de Twitter als seus fidels. L'anunci es farà oficial la setmana vinent a Brasil. Alguns teòlegs han criticat la mesura perquè allunya als fidels del sacerdot. Un no obtindrà la indulgència de forma automàtica segons ha explicat el president del Pontifici Consell per a les Comunicacions Socials. Es tracta, sembla ser, d'un perdó col·lectiu al que optaran els followers del Papa que hagin confessat prèviament els seus pecats, hagin estat absolts per un sacerdot i hagin assistit a missa. Sigui com sigui, és un moviment interessant. Hem vist coses curioses al món religiòs, però la porta d´Internet pot obrir un altre font de finançament, factor crític en un sector que té prou dificultats per argumentar alguns fets prou criticables des del punt de vista de la moral. Per altra banda, aconseguir beneficis a partir de fer un Intro, pot ser èticament difícil de facturar. Seguirem el cas perquè tal com ho veig ara mateix m´imagino una església futurista plena de poder i calers que ja tot ho fa des de pressumptes servidors beneïts El compte del Papa en Twitter és @*Pontifex i compta amb més de 2.600.000 seguidors. Aconseguim la indulgència per internet! Això és modernitat i comoditat. Un món sense pecadors!

Au siau!

La solidaritat de l´església

Interessants han estat les paraules del bisbe de Lleida, Joan Piris, que ha manifestat que una bona possibilitat en aqusts temps fos que la mateixa diòcesi pugui despendre´s d´algunes instal.lacions que no tinguin un ús justificat per destinar-les a a accions caritatives i d´assistència social. Segons el bisbe, les actuals retallades poden generar encara més situacions de marginació en molts col.lectius de la societat. A més ha reconegut que l´acció caritativa y social de l´església no pot ser només econòmica.

És un debat aquest que es fa des de fa massa temps. Aquesta institució es va convertir des de la seva formació en un poder immens, fet que l´ha portat en molts períodes de la seva història a situacions on es força qüestionable el seu pressumpte paper de guia de la fe dels seus fidels, convertint-se en un autèntic poder terrenal llaurant uns principis força allunyats de les ensenyances del seu fundador. És també evident, i si no pecaríem de mentiders, que dins l´església n´hi han hagut sempre moviments col.lectius i individuals de corrents que sempre han estat partidaris de compartir la riquesa acumulada, intentant així tornar als seus orígens. Tots també som conscients que no és el mateix la cúria i els prelats, que els mossén de poble petit o els missioners, més enganxats a la realitat del dia a dia i del món actual.

Malgrat tot, és un bon debat aquest, perquè ja fa temps es senten veus, reclamant que els mateixos impostos que l´estat fa pagar al ciutadà de peu, amb més motiu l´hauria de pagar una institució de les més riques del país i del planeta. No té sentit que no sigui així. Ara, disposar pel bé comú dels seus béns, ens fa venir a la memòria els temps de la desamortització: recuperar per la societat, allò que era seu. No tinc intenció de polemitzar, però sí és bona idea que en uns temps com aquests, els més poderosos ajudin amb quelcom més que intencions. Potser així, els fidels poden veure alguna cosa real. És temps de conclaves a Roma, i no crec que per allà passin gaire necessitat.

Au siau!

I finalment, emnbolica que fa fort!

Estem al 2013. Però n´hi ha de vegades que no ho sembla. En no poder agafar la màquina del temps, no puc resoldre quina va ser l´espurna que va encetar aquest terrorífic tema del gènere. Aquell en que la dona és vista com un ser inferior, feble. On la dona és vista com un objecte que ha de ser empreat i manipulat pel mascle. Tothom tenim al cap les idees ultraconservadores que a l´Edat Mitjana formaven part del corpus ideològic de l´època. Però segurament hauríem d´anar-nos-en molt més enllà, potser al mateix moment en què els homínids van començar a ser. Independenment del moment en què s´originés, crec que avui en dia no té sentit defensar cap valor que no sigui el de l´igualtat. Se suposa que després d´anys i anys d´evolució, d´anys i anys de pensament i de filosofia i de creixement humà, haurien de ser suficients com per entendre les errades del passat i tenir cert sentit d´humanitat, que ve d´home, en genèric, d´espècie intel.ligent. És un debat perpetu, ja que les posicions que volen amparar un domini del mascle, són posicions amb una base forta, de segles i segles i que a sobre té com a complement tot allò relacionat amb el sexe i la sensualitat en què, aprofitant la indiscutible bellesa del cos femení, converteix a la dona en un objecte sexual. Dit tot això, els dos últims exemples coneguts són tan brutals que per mi es difícil saber si realment, tal com deia al començament, estem al 2013 o en quin any. El primer cas ha vingut de l´Índia i la notícia era la violació d´una nena de 23 anys a qui 6 homes van violar, van apallissar i van sodomitzar amb una barra de ferro. Després la van llançar del bus en què havia estat segrestada a ella i al seu nuvi, en marxa. A l´Índia es produeix una violació cada 18 hores. Això sí, el govern indi diu que crearà una comissió.
L´altre cas arriba de l´estimable Itàlia on el cura italià Piero Corsi ha acusat a les dones de ser en part culpables de la violència masclista per provocar Corsi, sacerdot de la localitat de Lerici, havia penjat una nota a la porta de l´església anomenada "Dones i violència de gènere", en què assenyalava que en diverses i múltiples vegades la premsa culpa a l´home, però argumenta que la violència masclista es deu a que les dones "cada vegada més provoquen, esw tornen arrogants i es creuen autosuficients i acaben per exasperar les tensions(...).¿Quantes vegades viem a dones i senyores madures caminar pel carrer amb vestits provocadors i cenyits!¡Quantes traicions es podrien evitar, ja que es deixen anar els pitjors instints i després arriba la violència o l´abús sexual! (sic)". Aquestes paraules són les de la nota del sacerdot. No tinc adjectius. No se que fa falta perquè les persones, independentment del seu gènere no protesti i demani les més altes penes davant aquestes acusacions, davant aquest pensament tan brutalment violent.
Molt bla, bla, bla, però s´accepten aquests comentaris i les conseqüències com un mal necessari.

A veure si espavilem!
Au siau

Investigació de l´esperit i la religió

Interessant investigació la que hem conegut avui.Un equip va estar escanejant els cervells de monges resant i budistes meditant, per veure i investigar l´activitat espiritual. Cadascú viu l´esperitualitat a la seva manera i aquest misteri personal es manté a dins d´un sense ser comumicat a la resta. Com d´altres emocions aquesta activitat passa al cervell; neix una nova disciplina que els americans ja han batejat neuroteologia. A l´estat espanyol, el llibre del biòleg Ramon M. Nogués,  Dioses, creencias y neuronas intenta posar el tema a l´abast de tothom. Aquest autor veu més encertat anomenar aquesta disciplina neuroreligió.

¿Què passa quan una persona resa? Es posen en marxa una àmplia xarxa d´estructures implicades i connetades segons el doctor Andrew Newberg, autor del llibre Principles of Neurotheology. Estan al lòbul frontal, que ens ajuda a focalitzar la ment; el sistema límbic, que permet experimentar emocions i els lòbuls parietals, que estan a la cura de nosaltres mateixos. Depenent de la nostra experiència, aquestes àrees s´encenen o s´apaguen. Per llegir més "Neurocultura: Una cultura basada en el cerebro" o "El dios de cada uno: Por qué la neurociencia niega la existencia de un dios universal" de Francisco Mora.

Au siau