Interessant investigació la que hem conegut avui.Un equip va estar escanejant els cervells de monges resant i budistes meditant, per veure i investigar l´activitat espiritual. Cadascú viu l´esperitualitat a la seva manera i aquest misteri personal es manté a dins d´un sense ser comumicat a la resta. Com d´altres emocions aquesta activitat passa al cervell; neix una nova disciplina que els americans ja han batejat neuroteologia. A l´estat espanyol, el llibre del biòleg Ramon M. Nogués, Dioses, creencias y neuronas intenta posar el tema a l´abast de tothom. Aquest autor veu més encertat anomenar aquesta disciplina neuroreligió. ¿Què passa quan una persona resa? Es posen en marxa una àmplia xarxa d´estructures implicades i connetades segons el doctor Andrew Newberg, autor del llibre Principles of Neurotheology. Estan al lòbul frontal, que ens ajuda a focalitzar la ment; el sistema límbic, que permet experimentar emocions i els lòbuls parietals, que estan a la cura de nosaltres mateixos. Depenent de la nostra experiència, aquestes àrees s´encenen o s´apaguen. Per llegir més "Neurocultura: Una cultura basada en el cerebro" o "El dios de cada uno: Por qué la neurociencia niega la existencia de un dios universal" de Francisco Mora.
Au siau
No hay comentarios:
Publicar un comentario