sábado, 21 de enero de 2012

La institució eclesiàstica: esa gran...conocida!

Aquests dies s´ha suscitat en el meu entorn rutinari un gran rebombori que a més ha tingut certa trascendència mediàtica. Resulta ser que un sacerdot que exerceix com a professor i com a cura al col.legi Sant Miguel on van els meus fills, ha tingut la idea d´entrar al programa televisiu de Gran Hermano. Donat l´ideari del col.legi, des del primer moment que van començar els rumors entre els pares, va haver el típic debat informal entre detractors i persones que no li donaven trascendència a aquesta decisió. Tothom tenia clar, això sí, que el col.legi prendria accions, ja que està en el seu dret de considerar i de veure amb cert alarmisme que un sacerdot que exerceix entrés a formar part de la vida de mig país, mitjançant un programa amb suficient tuf de valors poc desitjables. Així ha estat com aquest pobre Pater ha estat ja llançat per la broda dels valors: el col.legi l´ha apartat i en un comunicat ha dit que no és responsable de la decisió del cura. Molts pares ja l´han mort en considerar un despròposit moral anar a aquest programa (els mateixos que ahir el beneïen, per cert). Avui hem conegut la notícia als mitjans: la seva congregació l´ha suspès "a divinis" per exercir els vots i el commina a reflexionar. En un exercici certament vomitiu diu textualment "suplica a las autoridades eclesiásticas y sobre todo a los obispos más implicados que vigilen para que el padre Molina respete este decreto en el espíritu en que fue dado, es decir, para la protección de los fieles y en vista de su propia conversión".
És fàcil el linxament públic; és molt fàcil ara opinar i parlar i bla, bla, bla, ara que aquest home (recordem que a més de pater és home, igual que Jesucrist) no pot parlar, ni oferir les seves raons, ni defensar-se. És probable que la seva decisió no sigui la més encertada, però això no hauria d´implicar matar ni desqualificar la seva persona i la seva obra. És realment força trist veure avui llançar pedres als que ahir li reien les gràcies o el consideraven un bonhome. Exercint la seva càtedra i el seu sacerdoci, aquest home ha fet moltes coses, ha fet la cerimònia de la comunió a molts nens, ha casat a moltes parelles, ha lliurat aigua als caps de molts nens en els seus baptismes, ha acompanyat a molts joves en les excursions, viatges i colònies, ha confessat a molts. Podria sens dubte haver mesurat millor l´impacte de la seva determinació, però tampoc sabem la força de les seves idees quan ha donat aquest pas que segur ell savia, anava a provocar la ira dels seus. Tampoc ha mort a ningú, no ha delinquit, no ha fet encara res execrable ni pecat contra ningú. Només ha entrat a un concurs, com un home més.
Jo no entraré en el debat. Tinc clar fa molt temps on està l´esglèsia. Tinc clar on posa els seus valors i els seus principis quan cal (i quan cal amagar-los). Només espero que després del seu linxament se´n recordin els seus que radera del mossén, n´hi ha un home. I ser fariseu és ben fàcil. Ja ho va viure també jesus, i seria força trist que un pobre mossén d´un col.legi d´una ciutat, hagi acabant de dir com aquell "Pérdonalos porque no saben lo que hacen".
Bona sort mossén
Au siau

No hay comentarios:

Publicar un comentario