Molt interessant l´entrevista que li han fet a Zygmunt Bauman, filòsof, sociòleg, assagista i Premi Príncep d´Astúries 2010. És un home carregat d´arrugues, d´experiència, de coneixements. I normalment aquestes persones tenen moltes coses a dir. Solen parlar poc, però és necessari sentir-los. Li preguntava el periodista quin havia estat el seu descobriment més recent i deia textualment una frase d´aquelles que diuen "lapidarias": "Con un pie en la tumba intento hacer balance, y mi constatación es que acabaré donde empecé". ¿No la veieu impressionant?.
En la seva llarga vida comenta que ha cercat el fer realitat una societat més perfecte, que per ell vol dir hospitalària pels sers humans. Comenta sobre l´avui en dia que el consumisme és una catàstrofe que afecta a la qualitat de les nostres vides i de la nostra convivència. Creiem que per a tots els problememes sempre n´hi ha una solució esperant a la tenda i que tot es solventa comprant. ¿Com trobar doncs la felicitat? Doncs diu que n´hi ha dos factors que cooperen per donar forma al camí de la vida humana: un, el destí, que no es pot canviar, i l´altre és el caràcter. El primer et planteja les opcions que n´hi han; el segon, ets tu i has de triar. Són molt bones reflexions. Els seus llibres: "Vida líquida: estado y sociedad", "Miedo líquido: la sociedad contemporánea y sus temores".
Au siau
No hay comentarios:
Publicar un comentario