Com ja estava previst ara, afortunadament malgrat tot, els diversos mitjans de comunicació es fan ressó de la brutal i inhumana situació que s´està visquent a Somàlia. És realment trist que la humanitat no estigui preparada per empendre d´una forma civilitzada l´autèntic desastre que es viu des de fa dècades a aquesta zona. Tants polítics, tantes organitzacions governamentals i no institucionals, les innútils onu, unesco, fao, ue, g-7, g-20,etc. (les poso en minúscula perquè no es mereixen ni una sola majúscula) no són més que caus de lladres.
Si ja estava prou afectat,el divendres van donar per la tv un curt reportatge. Un periodista holandès es trobava en un poble mig abandonat sense identificar. Al terra enmig d´una mena de plaça n´hi havien dos nens estirats a terra de bocaterrossa. Un tenia la vista perduda i una ganyota de desesperació a la seva cara. L´altre intentava cobrir-se el cap i intentava fer el gest de pronunciar alguna paraula sense poder. Tots dos no es podien bellugar. Tenien la polio. El periodista va apropar la càmara amb que filmava perquè veièssim els efectes devastadors de la fam. Tenen 7 anys però només eren una mica més grans que la filmadora. Es va començar a sentir de fons els plors incontenibles d´un altre periodista que acompanyava al primer. Era una dona i no podia contenir la seva impotència i l´horror d´unes vides indefenses, trencades, de sentir la mort tant de prop.
