Es destruirà l´educació superior

La crisi castiga a bona part d'Europa i dibuixa un nou perfil de l'educació superior. Mantenir un bon nivell de qualitat en l'educació en un moment de reducció de fons públics, i buscar una sortida professional als milers d'estudiants que es graduen cada any són reptes que afronten les universitats europees. Maria Helena Nazaré és presidenta de l'Associació Europea d'Universitats i reflexiona sobre el tema. Molts estudiants que han acabat les seves carreres o els seus postgraus han de marxar a altres països a buscar treball. En el camp de la recerca, hi ha un problema d'accés al coneixement. Cal permetre que els investigadors tinguin accés a dades i estudis que són de preocupació mundial. Europa està vivint un dels seus pitjors moments financers i porta als Governs a retallar també en educació superior. Les retallades afecten més als països del sud d'Europa, on en molts casos ronda el 10% de baixada. Això està provocant que la tradicional bretxa entre nord i sud s'expandeixi encara més. L'educació és una estratègia a llarg termini. Es pot suportar una retallada breu i de forma molt acurada, però si es produeixen any rere any, es destruirà el sistema d'educació superior. No hauria d´afectar als laboratoris. En el nord hi ha molts països en què les universitats són gratuïtes o gairebé gratuïtes. L'accés a la universitat ha de dependre de l'habilitat de l'alumne, i no de la seva capacitat econòmica. Els estudis demostren que com més elevada és la qualificació i l'educació de la població, més desenvolupat serà el país, i els Governs haurien de ser conscients d'això. Aquest és el panorama dels estudiants. Anem bé!
Au siau!

Debat absurd sobre la universitat

Als mitjans fa dies que continua el run-run sobre la universitat. S´estableix el debat la intenció de cobrar més als estudiants, de com finançar educació superior de qualitat. Segons les notícies, un universitari català paga entre 900 i 1400 € per la matrícula, que representa un 12 % del que val el curs. Com que els governants creuen que és poc, s´estudia incrementar la xifra. Però si pujem el preu, ¿la fem més classista? ¿Es pot permetre la joventut, les famílies pagar més?. ¿No seria necessari que si s´incrementa el preu, s´incrementés també el nivell de qualitat dels estudis i les oportunitats de treball?. Jo sóc un ferm defensor de l´educació. Ho he dit ja diverses vegades: el país que no aposta per l´educació de les generacions és un país que s´enfonsarà segur. No ens podem permetre en les nostres societats no apostar per augmentar el nivell educatiu, assegurar les oportunitats pels joves, per la investigació, i per fer créixer el I+D+i.  Preu d´una enginyeria a França: 580 €; a Alemanya només dos lander cobren els estudiants. I el cas més sorprenent:  a Suècia els estudiants no han de pagar cap matrícula per accedir a la universitat pública, es més, cobren un ajut d´uns 300 € al mes. Pobre del país que no aposta per l´educació. Així estem.

Au siau