L´home en estat animal

L'ésser humà està en un punt de no retorn. Cada dia sorgeixen notícies de la barbàrie de l'home. Però recentment hem fet un pas més. Un pas cap a l'abisme. Ha estat notícia el denominat exèrcit islàmic, que ha mostrat un pilot jordà que tenia capturat i davant de les càmeres, l´ha cremat viu dins una gàbia. Com si fos una rata. Pitjor. Aquest fet és un acte menyspreable, horrorós, fruit de la part més fosca que està en el nostre ser. No hi ha paraula ni adjectiu que pugui narrar semblant atrocitat. No hi ha cap argument. Cap, que pugui justificar gens semblant. Es tracta d'una nova oportunitat de veure com aquelles normes, aquell corpus que els homes van acordar en el dret internacional per salvaguardar les vides d'homes i dones, és novament calcigat i picat, sense que ningú faci gens per castigar aquests fets. No és un fet local geogràficament parlant. Hem vist el mateix menyspreu per la vida i per l'home a Mèxic, assassinant i fent desaparèixer els cossos de joves estudiants, a Nigèria segrestant i violant a nenes i dones i arrasant pobles sencers, a Xina, Hondures, Salvador, Ucraïna i d´altres països. Si l'home segueix per aquest camí, donarà salts endavant cap a un futur d'autodestrucció més ràpid del que semblava. Si a nivell pràctic i material fa por, pitjor és la sensació de pèrdua absoluta d'intel·lecte i la degradació de l'home com ser racional i lògic és cada vegada més palès. Mals símptomes. Mals auguris. Tant de bo alguna cosa canviï la tendència. Sort.

Au siau!

L´home, espècie en autodestrucció

És curiòs observar les notícies i adonar-se de la capacitat permanent de l´espècie humana per cercar la destrucció de l´altre o de sí mateix. No es tracta només d´estar instal.lats en un sistema que destrueix el seu espai i entorn a partir d´un consumisme salvatge que ens fa assegurar que la voracitat i velocitat que tenim per destruir el planeta és la més ràpida mai vista a l´univers. A més, la violència de la nostra espècie envers els altres membres de la pròpia espècie és innegable i imparable. Totes les formes culturals per intentar imposar la cultura del respecte i l´educació envers la diversitat i les opinions de tot tipus, xoquen amb la realitat. Una dura realitat que ens porta a un camí sense sortida on impera més la llei del més fort i la violència, que aquell substrat cultural que ens diferencia de la resta d´espècies animals. Avui, penúltim día de l´any 2013, un període de l´any que hauria d´estar marcat en certa forma per una capa de bonança, aquests són els titulars dels mitjans: 

"Al menys 15 morts en un nou atemptat a la ciutat russa de Volvogrado";

"L´erupció del volcà Chaparrastique amenaça El Salvador";

"Joves armats, prenen la televisió a la República Democràtica d´El Congo";

"Obren foc a la residència de l´ambaixador alemany a Atenes";

"La identitat nacional de França està amenaçada pel multiculturalisme";

"Buenos Aires decreta l´emergència energètica pels talls de llum";

"La violència augmenta a Veneçuela malgrat la militarització de Maduro";

"Prissió per nou membres d´Al-Qaida per intentar matar al president del Iemen";

"Els estudiants islàmics mantenen el pols amb l´exèrcit d´Egipte";

"Troben cinc turistes morts en estranyes circumstàncies a la tomba d´un príncep paquistanès";

"Al menys 39 morts en bombardejos de l´aviació del règim sirià a Alepo";

....i així podríem estar en un fantàstic rosari de notícies que són d´igual impacte. Això referent a les comunicacions que els mitjans ens volen vendre, perquè com ja sabem n´hi ha molts d´altres escenaris "oblidats" pel poder mediàtic.

Em ve al cap l´escena d´aquella pel.lícula de "El quinto elemento" on la xicota protagonista, Milla Jovovich, que arriba per salvar el planeta davant la prevista destrucció d´un poder malèfic alienígena, plora de forma desconsolada en veure l´acció i capacitat de destrucció de l´home des de la seva aparició a la Terra, sobretot, els últimes segles XIX i XX. 

És necessari continuar en positiu, i en el camí del respecte i l´educació, de la cultura i la comprensió, però realment l´esperança de canvi a la nostra espècie és realment minsa. Haurem de confiar en la sort i en la natura. 

Au siau!

Saber el temps de vida, a l´abast del ser humà

Dos científics estan a punt de fer caure uns quants dels nostres déus i moltes de les nostres pors. Estimar el temps aproximat de vida que li resta a una persona pot estar a l'abast del ser humà gràcies a les investigacions que estan duent a terme aquests científics mitjançant una prova de mortalitat a través d'un làser. El dispositiu, similar a un rellotge, llença un raig làser a la superfície de la pell i analitza les cèl·lules endotelials dels vasos sanguinis més petits. Els dos investigadors, Aneta Stefanovska i Peter McClintock, professors de física de la Universitat de Lancaster, Anglaterra, asseguren que mitjançant el mesurament de les oscil·lacions dins de les cèl·lules, el làser és capaç d'establir la durada prevista de la vida. Fins i tot manifesten que amb el mateix làser, poden detectar la possibilitat de contreure malalties, incloent el càncer.

Un cop realitzada la prova, el dispositiu mostra un resultat que marca una xifra que apareix a la pantalla i que oscil·la de 0 a 100: cvom més alta és la xifra, més anys de vida li resten a l'individu analitzat. El giny s´ha provat en més de dues-centes persones. A mesura que avancin els els experiments, podrà afinar-se la precisió de l'aparell. Els investigadors esperen en un any, tenir una versió del dispositiu en miniatura per treure-ho a la venda per un preu de 200 euros.

La raó de ser de llançar un dispositiu per a particulars és per conscienciar a la gent de canviar molts hàbits, per aconseguir un estil de vida més saludable. Stefanovska ha declarat que "espero que elaborem una base de dades més àmplia, perquè l'organisme de cada persona pugui contrastar-se amb ella. Llavors estarem en condicions de dir-los el nombre d'anys exacte que els queden de vida". 

És interessant i veurem la quantitat de coses que es diran al respecte d´aquesta investigació. Serà un cop força dur per la religió, els metges i els psiconalistes. Trobada la resposta a la pregunta de quan he de morir, només restaran dues per contestar: "què fem enmig de l´univers?" i la tòpica pregunta de "n´hi haurà vida després de la mort?". Tant de bó surti també al gran circ dels opinadors aquell vell amb pocs estudis i sense diplomatures, però amb aquell saber popular que només pot donar el poble, per dir-nos "i per què vull saber jo quan m´he de mori? Que sigui quan hagi de ser i prou!". Molta. Molta feina l´espera a la comunicació! I a les nostres neurones!

Au siau!

Els consells d´un desnonat

Un australià, malalt terminal de càncer que viu cada dia amb l'amenaça que sigui l'últim, va decidir compartir les seves experiències per no témer a la mort i aprofitar la vida. Denis Wright, amb 66 anys, se li va ser diagnosticar un tumor cerebral. El malalt s'ha dedicat a meditar sobre els anys passats i va decidir expressar els seus pensaments en una llista de consells amb la intenció de descriure com aprofitar el màxim de la vida. No sap quant li queda ja que la seva vida pot acabar en qualsevol moment i des que va saber de la seva malaltia, l'australià escriu entrades en el seu blog, “El meu hoste no convidat”, on descriu les seves experiències de la vida, els problemes de salut, les relacions amb familiars i amics i els seus pensaments. Aquests són els 10 consells per a la vida:

1. No perdi la seva vida en un treball que odia. La vida és massa curta com per viure només a la nit i els caps de setmana.
2. Si a la seva vida passa alguna cosa dolenta, que vostè no pot evitar, tracti d'adaptar-se. Entestar-se és inútil.
3. Si vostè pensa que pot canviar alguna cosa, tracti de fer-ho, faci tot el possible per aconseguir-ho. Tracti d'entendre l'essència del problema i llavors s'adonarà que es pot resoldre.
4. No existeixen bones i males decisions. Si ha fet alguna cosa que creu que està malament, aprengui una lliçó d'això, la propera vegada ho corregirà. Vostè no pot saber les voltes que finalment donen les coses, per la qual cosa asseure's a plorar és una pèrdua de temps.
5. No es penedeixi del passat, ja no podrà canviar-ho. Visqui el present. Però no el d'un sol moment, és massa curt. "Ara" és un curt termini de temps que inclou una mica del passat, una mica del futur i el present mateix.
6. Demani perdó a les persones a qui vostè sent que podria haver fet mal. Vostè no és perfecte, ni tan sols intenti aparentar-ho, només admeti la responsabilitat del sofriment que ha causat a una altra persona.
7. Estigui obert a diferents idees. No descarti altres possibilitats.
8. Tracti de no perdre mai el sentit de l'humor, encara que no sempre sigui possible.
9. Carpe Diem. En altres paraules, aprofiti el moment!
10. No tingui por a la mort. Si vostè no té por a la mort, no tindrà por a res que li ofereixi la vida.