Microapartaments per humans a Hong Kong

Fa uns dies va ser notícia el tema de l'habitatge a Hong Kong, ja que s´ha convertit en el més car del món és . L´'home més ric d'Àsia, Li Ca-Shing, ha començat a construir una promoció de microapartaments des de poc més de 16 metres quadrats amb un preu de venda d'1,94 milions de dòlars d'Hong Kong, uns 185.000 euros al canvi. Sí, heu llegit bé, 16 metres quadrats. El microapartament consta d'una sala de 9 metres quadrats, una cuina d'1,2 i un bany de poc menys de 3 metres quadrats. Segons una comparativa, aquesta grandària és un 50% més que una cel·la de presó a Hong Kong. El més curiós és que aquest preu de 250.000 dòlars suposa un rècord d'apartament de nova construcció més barat de la ciutat autònoma. Aquests microapartaments formen part del complex Mont Vert, amb 1.071 habitatges de les quals serien 196 els que tenen aquesta grandària de cel·la. De moment n´hi ha més de 4.200 sol·licituds, i es troben a una hora del centre de la ciutat. Són d´aquestes informacions que ens recorden que el ser humà continua patinant, en cerca d´una pressumpta felicitat que el porta cada vegada a una gàbia. Gàbia, per cert, ni daurada, ni barata, ni humana. Però, com diria una amiga meva, no ens paguen per pensar. Pura demostració.

Au siau!

Un nou concepte s´obre camí: l´internet de les coses

Destaca un nou concepte del que de mica en mica anirem sentint parlar cada vegada amb més força: l´internet de les coses. L'Internet de les Coses consisteix que les coses tinguin connexió a Internet en qualsevol moment i lloc (quina por!!). En un sentit tècnic consisteix en la integració de sensors i dispositius en objectes quotidians que queden connectats a Internet a través de xarxes fixes i sense fils. El fet que

Internet estigui present a tot arreu permet que l'adopció massiva d'aquesta tecnologia sigui més factible. Sentiu bé el concepte;: adopció massiva. Donat la grandària i cost els sensors es podran integrar en llars, qualsevol mena d´objectes, llocs de treball, indrets públics de tota mena, etc. Qualsevol objecte serà 

susceptible de ser connectat i ser detectat per la xarxa. Per acabar-ho d´abobar, el internet de les coses implica que qualsevol objecte doncs, és una font de dades, transformant la intimitat, les dades personals, les estadístiques d´empresa, la forma de veure els negocis, etc. Amb l'adquisició de Nest Labs, una de les companyies destacades en l'automatització de la llar, Google comença a prendre posicions amb a l´internet de les coses. El nou mercat gira entorn una oferta creixent d'objectes connectats a la xarxa i capaces de percebre, processar i comunicar dades entre ells. És una aposta estratègica per un mercat que pot ser enorme. Com a exemple, Nest fabrica detectors de fum connectats, termòstats intel·ligents per controlar la temperatura a la llar, registrant els costums de l'usuari i per tant, si la llar està o no habitada,etc. S´observa així que els moviments dels gegants de la indústria i la comunicació van més enllà que l´oferiment de serveis. És un pas previ a la sembla propera revolució al món de les noves tecnologies. El potencial per comercialitzar milers de milions d'objectes capaços de percebre i processar dades, i transmetre informació és inabastable. Aquestsegment beneficiarà a les companyies que produeixin aquests objectes físics i a totes les empreses que fabriquin aplicacions. Els beneficis econòmics que tot això pot portar són difícils de quantificar. El repte passa per no perdre terreny en un mercat on el canvi i la innovació són constants. I l´home? On quedaran els interessos de les persones? Haurem de renunciar de forma decidida a la comunicació? De moment ja n´hi han força estudis de l´alt preu que paguem per les ones i microones de totes les xarxes, conseqüències que paguen física i mentalment, i els canvis totals en el nostre valor i lloc dins la societat en què vivim. Senyors, Matrix no està tan lluny, em temo. 

Au siau!

Religió futurista?

El Papa Francisco està portant nous aires al món de la religió. Aprofitant el desenvolupament de les xarxes socials i la tecnologia, la religió té una porta oberta a la seva comunitat. I aquest nou Papa Francisco, acaba d´anunciar una nova tècnica que sens dubte serà l´inici d´una porta interessant. Segons s'acaba d'anunciar a la publicació de la Sagrada Penitenciaría Apostòlica, el Papa podrà donar indulgències plenàries a través de Twitter als seus fidels. L'anunci es farà oficial la setmana vinent a Brasil. Alguns teòlegs han criticat la mesura perquè allunya als fidels del sacerdot. Un no obtindrà la indulgència de forma automàtica segons ha explicat el president del Pontifici Consell per a les Comunicacions Socials. Es tracta, sembla ser, d'un perdó col·lectiu al que optaran els followers del Papa que hagin confessat prèviament els seus pecats, hagin estat absolts per un sacerdot i hagin assistit a missa. Sigui com sigui, és un moviment interessant. Hem vist coses curioses al món religiòs, però la porta d´Internet pot obrir un altre font de finançament, factor crític en un sector que té prou dificultats per argumentar alguns fets prou criticables des del punt de vista de la moral. Per altra banda, aconseguir beneficis a partir de fer un Intro, pot ser èticament difícil de facturar. Seguirem el cas perquè tal com ho veig ara mateix m´imagino una església futurista plena de poder i calers que ja tot ho fa des de pressumptes servidors beneïts El compte del Papa en Twitter és @*Pontifex i compta amb més de 2.600.000 seguidors. Aconseguim la indulgència per internet! Això és modernitat i comoditat. Un món sense pecadors!

Au siau!

Món de canvis a la cultura

El món de la cultura també ha d´adaptar-se a les noves tendències, hàbits i canvis que pateix la nostra societat. Amb nous sistemes de reproducció i distribució en aquesta era digital i de regnat d´Internet, es porten a terme noves pràctiques algunes que aprofundeixen en el canvi social i de consum actual, i d´altres que es mouen en sentit contrari, com intentant recuperar valors i principis d´altres èpoques, més pures i naturals. Al sector editorial, tan trobem les noves tendències amb els llibres digitals, e-books, com petites editorials que es dediquen a productes molt especialitzats i que fan servir imprentes com les que ja no es fan servir (un exemple, Atembooks). Al cinema, la crisi de públic a les sales és evident, mentre augmenta el nombre de persones que veu films on line (a plataformes d´arreu). A la tv, la qualitat és millor ni comentar-la. Però ja és una realitat el veure cada vegada més la tv per ordinador. També a alguns festivals com el In-Edit tenen un canal de tv on line i d´altres festivals com Márgenes existeixen a la xarxa. Al món de les arts molts artistes s´han apuntat a les noves tecnologies, uns per creença i altres per necessitat; això ha portat a crar noves eines, llenguatges i experiències. Al món de l´espectacle la conjunció d´aplicacions tecnològiques als escenaris o la seva immersió en formats digitals in live per ordinador, no sorprenen ja. Què haurem de dir del món de la música, on ja ningú és ningú si no estàs directament a la xarxa sigui a la plataforma, format, o xarxa que vulguis. Alguns segells discogràfics són ara promotors musicals independents que combinen la promoció d´artistes, el management i actes musicals tot alhora. Al món de la literatura també, les biblioteques i els arxius digitalitzen les seves fonts, per ser consultades a la xarxa i els filòlegs es dediquen a projectes de visualització de dades, dromoart.

Tot això que acabem de veure no és ni una micro part del que es cou a la cuina de la xarxa. Veurem moltes més innovacions i ens haurem d´adaptar també a noves formes i conceptes de compartir la cultura, de crear-la i de distribuir-la, per fer d´ella, allò que realment és: quelcom innat al ser humà, quelcom universal.

El món de la comunicació

L´altre día conversava amb el meu cosí amb els avançaments tan brutals que avui en dia tenim els humans a nivell tecnològic que posen a les nostres mans. Ell tenia clar que les possibilitats tecnològiques (mòbil, whatsapp, e-mails, websmail, etc., havien fet més lliure i donat més llibertat tant a a la seva feina com a nivell personal, ja que podia fer servir el temps de desplaçaments i trasllats per avençar en respostes tant personals com laborals i així en arribar a casa, descansar. Un altre contertuli, li rebatia indicant, com a tanta altra gent, que això està provocant una dependència física que t´anul.la, ja que costa fer altres tasques quan estàs tant de temps enganxat. És cert que ben empreada, la tecnologia ha millorat la possibilitat i accesibilitat a temes que fins ara havien d´esperar; és veritat també que amb aquests mitjans, podem llegir llibres, sentir música, veure les notícies al minut, visitar un museu mentre anem en metro, etc. Però la pregunta és ¿això ens fa ser més feliços? ¿Ens sentim més plens o incrementem de forma exponencial la nostra cultura i intel.ligència? No tinc clara la resposta, però el que sí se és que tant accés a la informació fa que ens dispersem més, no ens centrem en temes concrets. Recordo un graffiti a Osca a la paret d´un col.legi que deia "Ahora que tenemos Internet, somos cada dia más tontos". No és fàcil trobar l´equilibri. Però també és raonable mirar enradera i veure com la nostra gent gran, ni era menys tonta ni menys feliç per no tenir tanta informació i tantes possibilitats. Com sempre haurem de tirar del seny i l´equilibri per trobar el punt entre la tendència del futur en la comunicació i l´anul.lació del pensament, de la crítica i de la cultura. Sí serà raonable penar en intentar no ser un ser passiu, un zero, un gamma. Pensem-ho.

Au siau

WhatsApp

Avui al diari m´ha fet patxoca una fotografia on es veia un grup d´unes 7-8 persones assegudes al metro o tren del Japó, i tots ells mirant i clickan el seu mòbil enviant missatges amb el WhatsApp. Realment és una imatge impactant, ja que és una demostració de la gran desconnexió de l´home amb ell mateix, un triomf de la incomunicació: prefereixo parlar amb algú altre per l´aparell, abans que gaudir d´una conversa o de la vista quan vaig pel carrer. És brutal.

WhatsApp és una aplicació que envía els missatges de text gratis per la xarxa, sense fer servir la línea de veu com els sms. Aquesta aplicació va ser creada per dos empreats de Yahoo al 2009 amb WhatsApp. El resultat ha estat una de les aplicacions més exitoses del món amb més 1.338 milions d´associats segons la premsa. A l´estat espanyol, els usuaris de l´iPhone es van descarregar al 2011 uns 30 milions d´aplicacions. Al dia es calcula una mitjana d´una 1.000 milions de missatges sense fer servir la xarxa telefònica. 

Recordem que som persones. O això creia. No se si el nen de la foto em creurà.

Au siau