L´altre día conversava amb el meu cosí amb els avançaments tan brutals que avui en dia tenim els humans a nivell tecnològic que posen a les nostres mans. Ell tenia clar que les possibilitats tecnològiques (mòbil, whatsapp, e-mails, websmail, etc., havien fet més lliure i donat més llibertat tant a a la seva feina com a nivell personal, ja que podia fer servir el temps de desplaçaments i trasllats per avençar en respostes tant personals com laborals i així en arribar a casa, descansar. Un altre contertuli, li rebatia indicant, com a tanta altra gent, que això està provocant una dependència física que t´anul.la, ja que costa fer altres tasques quan estàs tant de temps enganxat. És cert que ben empreada, la tecnologia ha millorat la possibilitat i accesibilitat a temes que fins ara havien d´esperar; és veritat també que amb aquests mitjans, podem llegir llibres, sentir música, veure les notícies al minut, visitar un museu mentre anem en metro, etc. Però la pregunta és ¿això ens fa ser més feliços? ¿Ens sentim més plens o incrementem de forma exponencial la nostra cultura i intel.ligència? No tinc clara la resposta, però el que sí se és que tant accés a la informació fa que ens dispersem més, no ens centrem en temes concrets. Recordo un graffiti a Osca a la paret d´un col.legi que deia "Ahora que tenemos Internet, somos cada dia más tontos". No és fàcil trobar l´equilibri. Però també és raonable mirar enradera i veure com la nostra gent gran, ni era menys tonta ni menys feliç per no tenir tanta informació i tantes possibilitats. Com sempre haurem de tirar del seny i l´equilibri per trobar el punt entre la tendència del futur en la comunicació i l´anul.lació del pensament, de la crítica i de la cultura. Sí serà raonable penar en intentar no ser un ser passiu, un zero, un gamma. Pensem-ho.
Au siau
No hay comentarios:
Publicar un comentario