Intento sempre defugir de les paraules dels demés, dels opinadors, d´aquells que surten a l´escenari i a la ràdio per explicar-nos el seu pensament, que no ha de ser el meu ni vull que sigui, però ells insisteixen. Com els articulistes dels diaris, articule rera article: si sabessin els seus editors quin poc cas fa avui en dia la gent!. Però de tant en tant és interessant escoltar. I llegint, m´he trobat amb unes declaracions d´un gran escriptor, poeta espanyol nascut a Jeréz de la Frontera allà pel 1926, per tant amb molta experiència i molt saber. Vull només transcriure les seves paraules perquè de tant en tant, com tot en aquesta vida, és bo sentir a la gent que sap, interioritzar, aprendre. Aquí va:
"Com se li va quedar el cos quan va saber que abdicava el Rei?
-Ara tendeixo al sotsobre més de l'habitual. L'anunci de Rajoy em va semblar un símptoma d'una mica més greu. Vaig pensar tan bon punt l'abdicació era una fi de trajecte. D'entrada em va semblar oportú el debat públic i el referèndum Monarquia-República. Després vaig meditar: anem a esperar a veure què diu Felipe
Què ha de fer-se?
-Caldrà veure per on va aquest noi, em sembla un professional discret, un home proper i conreat. Anem a veure per on surt, com comença a funcionar.
Què li sembla greu del moment?
-La incertesa generalitzada i després està la còlera que es pot deslligar. Hi ha gent que ho passa molt malament. Aquí estan els excessos polítics i financers. Aquí estan els desnonaments, els atropellaments, la degradació moral, la rampinya de banquers i cures. És un estat general molt pervertit. El de la regeneració del país és per descomptat inajornable.
I ho pot fer la Monarquia?
-No per descomptat aquesta Monarquia, que és una figura més aviat franquista. Don Juan Carlos no inspira cap confiança, i em sembla inconcebible l'al·luvió de lloances que s'han publicat per aquí… Espero que el fill no sigui com el pare. Que s'imposi l'obligació de saber el que li ocorre a la gent, la qual cosa passa al carrer.
-Ara tendeixo al sotsobre més de l'habitual. L'anunci de Rajoy em va semblar un símptoma d'una mica més greu. Vaig pensar tan bon punt l'abdicació era una fi de trajecte. D'entrada em va semblar oportú el debat públic i el referèndum Monarquia-República. Després vaig meditar: anem a esperar a veure què diu Felipe
Què ha de fer-se?
-Caldrà veure per on va aquest noi, em sembla un professional discret, un home proper i conreat. Anem a veure per on surt, com comença a funcionar.
Què li sembla greu del moment?
-La incertesa generalitzada i després està la còlera que es pot deslligar. Hi ha gent que ho passa molt malament. Aquí estan els excessos polítics i financers. Aquí estan els desnonaments, els atropellaments, la degradació moral, la rampinya de banquers i cures. És un estat general molt pervertit. El de la regeneració del país és per descomptat inajornable.
I ho pot fer la Monarquia?
-No per descomptat aquesta Monarquia, que és una figura més aviat franquista. Don Juan Carlos no inspira cap confiança, i em sembla inconcebible l'al·luvió de lloances que s'han publicat per aquí… Espero que el fill no sigui com el pare. Que s'imposi l'obligació de saber el que li ocorre a la gent, la qual cosa passa al carrer.
Entre aquests assumptes, Catalunya. Com ho veu?
-A la meva edat cada vegada creo en menys coses, em torno més escèptic. I a mi el de Catalunya, un país magnífic, m'agafa una mica fora de l'abast. Comprenc que pot ser una frivolitat. Catalunya posseeix una personalitat innegable, una història extraordinària… Si es declara independent (que no ho crec) a mi no em semblaria ni bé ni malament. Això de la unitat d'Espanya són coses de la Falange
Li sembla que ara anem a començar de nou?
-Alguna cosa està acabant. L'abdicació està d'acord amb aquesta fi de trajecte. El que s'aveïna ha de ser diferent, renovador. Que arribi gent jove, amb altres referències. Que ens oblidem una mica d'aquests polítics de *tentetieso... Que s'airegi la casa". (entrevista a El Pais, 09-06-2014).
Aquí queda.
Au siau!
-A la meva edat cada vegada creo en menys coses, em torno més escèptic. I a mi el de Catalunya, un país magnífic, m'agafa una mica fora de l'abast. Comprenc que pot ser una frivolitat. Catalunya posseeix una personalitat innegable, una història extraordinària… Si es declara independent (que no ho crec) a mi no em semblaria ni bé ni malament. Això de la unitat d'Espanya són coses de la Falange
Li sembla que ara anem a començar de nou?
-Alguna cosa està acabant. L'abdicació està d'acord amb aquesta fi de trajecte. El que s'aveïna ha de ser diferent, renovador. Que arribi gent jove, amb altres referències. Que ens oblidem una mica d'aquests polítics de *tentetieso... Que s'airegi la casa". (entrevista a El Pais, 09-06-2014).
Aquí queda.
Au siau!
