Els primers executius van incrementar els seus sous al 2014

Aquests dies ha estat notícia la publicació dels sous dels primers executius de les grans empreses espanyoles. Hem tornat a constatar que l'ètica ha desaparegut totalment dels valors d'aquesta societat. Mentre un dia sí, un altre també, apareixen noticies de com els agents econòmics (empresaris i sindicats) "negocien" -entrecomillat i subratllat-, els sous de tercers (nosaltres), en percentatges d'índexs vergonyosos dins d'una forqueta del 0,... a l'1, ..., els sous dels grans referents econòmics no paren de pujar i pujar. És realment una demostració del menyspreu més absolut a les persones i a la societat. Les publicacions s'han fet ressò per exemple que Jose Migueel García, conseller delegat de Jazztel, ha guanyat el 2014, 14,56 milions d'euros. Sí, està ben expressat: catorze milions. El d'Iberdrola, 9,13 milions d'euros, i així successivament el de Telefónica, els càrrecs bancaris, repsol, gas, acciona, endesa, asseguradores, etc. Això, sense parlar de les aportacions als plans de pensions.
Llavors, com és possible que ningú de tots els que protesten, i surten expressant que ells no són com els que estan instal.lats, parlin de l'increment dels salaris, mentre es condemna a la gent a somriure pel "gran avanç" que suposa incrementar el sou un 1 per cent, mentre els preus i la inflació segueixen avançant, per molt que els prócers diguin el contrari? Les desigualtats continuen creixent.
De moment, no hi ha batalla: Poder 1, Ètica, 0.
Au siau!

Les famílies aporten 50 cops més impostos que les grans empreses

Impressionant informe dels responsables d'Oxfam Intermón sobre el tema de les polítiques de fiscalitat i la desigualtat al nostre país. Segons l´informe presentat l'actual sistema fiscal suposa que les famílies aporten gairebé 50 vegades més a les arques públiques que les grans empreses. És una de les conclusions de l'informe sobre el sistema tributari espanyol que han presentat avui en roda de premsa. Naturalment n´hi haurà una pluja de opinions contràries des de tots els aparells mediàtics interessats, per intentar vendre que clar, que han de saber aquests morts de fam!. Però la realitat d´avui al carrer és força crua perquè alguns ens intentin confondre. Cavero ha incidit que el sistema tributari a Espanya recapta poc, i el gruix prové del treball i consum dels ciutadans i no de les rendes del capital ni dels beneficis de les empreses. Les famílies aporten al voltant del 90% de la recaptació i les empreses la resta, el 10%, i d'aquest percentatge menys del 2 % correspon a les grans companyies, segons l'informe. Les dades són totalment brutals. Només cal pensar en els beneficis que es declaren i en allò que es va trobant a les informacions que van sortint (preferents, banquers, comptes corrents, casos de corrupció, declaracions d´empreses que diuen haver pagat a ..., etc) 

per saber que això serà així sens dubte. L´organització ha demanat al Govern, que corregeixi el sistema i els desequilibris, i això ja serà més difícil. Pagar qui més té hauria de ser una eqüació fàcil, però aquest sistema ja porta de fàbrica les seves pròpies regles. Com a exemple, l´organització ha manifestat que al 2007, l'impost de societats era del 30% per a les grans empreses i del 25% per a les pimes, no obstant això el tipus efectiu que van pagar sobre els seus beneficis, és molt inferior. En 2011,amb l'aplicació d'exempcions i mecanismes de planificació fiscal, els grups de grans empreses van pagar de mitjana un 3,5% sobre el seu resultat comptable i un 17% els grups no consolidats i les pimes. AHI ES NADA!!!

Bones dades per saber la nostra realitat del dia a dia i la quantitat de barbaritats que hem de patir. 

Au siau!

Continua el debat sobre la desigualtat

La bretxa salarial creix a l´estat. Els directius van veure com el 2013 augmentaven les seves retribucions un 6,9%, però els caps intermitjos van caure un 3,8% i les del gruix dels treballadors van caure un 0,4%. Les dades són de l'escola de negocis Eada i la consultora ICSA, i una constatació més de la dissolució de la classe mitjana. Ernest Poveda, director de l'informe ha manifestat que "estem davant una clara tendència a la polarització: la pujada dels directius xoca amb la caiguda de la resta, dos segments en els quals els sous s'igualen per la part baixa, on la tendència és a l'homogeneïtzació; mentre els que més guanyen, guanyen cada vegada més". L'estudi, basat en 80.000 enquestes, que no és gens despreciable, revela que el salari mitjà dels directius no ha parat de pujar malgrat la crisi: en 2007 era de 68.705 euros bruts anuals i ha escalat fins als 80.330. Empleats i comandaments van fer una pujada el 2008 i 2009 per tornar a baixar a partir de llavors. Així el salari dels comandaments se situava en 2013 en 36.522 i el de la resta d'empleats, en 21.307 euros. Els experts aposten per un canvi de model retributiu, on guanyi més qui més treballa. Jordi Costa, professor d´Eada i expert en salaris creu que la pujada incessant de la retribució a la part alta de la piràmide empresarial pot tenir dues explicacions. La lectura optimista és que si van ser els primers a baixar-li-ho, reduint la seva part variable i refugiant-se en el fix, ara són els primers a pujar-se el sou, la qual cosa podria indicar que comença la recuperació. La lectura pessimista és que les empreses estan focalitzant el seu esforç en les remuneracions de les persones que tenen major valor. Ara bé, els dos experts han criticat el fenomen de la polarització i han apostat per un canvi de model retributiu, en el qual es pagui més a qui millor treballi, sigui de l'escala que sigui. També s'han mostrat partidaris de fixar topalls als salaris més alts en funció dels més baixos. Recordem que fa molt poc Suïssa, va rebutjar en referèndum una mesura similar, o sia, que votem a favor de la desigualtat. Estudis i més estudis. Estadístiques i més estadístiques. Ara per sectors, ara per anys, per edat, per sexe i per aficions. Però la realitat, és la realitat. El model de classes és més vigent que mai i és un símptoma clar més de cap a on avança el sistema, li diguem com li diguem. Mentre el cap de la patronal continua escampant frases immillorables (com el treure temps i drets als treballadors fixes per donar als eventuals, per descomptat sense tocar el sou del cap de la patronal, és clar), o crític amb les instruccions del govern de fer tributar els sous en espècies, gran forat negre de l´empresariat. Anem debatent, que mentrestant.....cap a la butxaca, nois!!

Au siau!

La salut és el que importa....o no.

Portem ja força temps amb el debat sobre l´impacte de la crisi al nostre sistema de salut. No n´hi ha un període en què poguem veure les conseqüències que té sobre l´aparell públic de salut. Les retallades estan provocant que molts ciutadans es vegin avocats a sortir del sistema i a tenir moltes menys prestacions i drets que fins ara, fet que agreuja i incrementa les desigualtats entre les classes socials. Es viuen i veuen imatges impactants amb gent gran i no tan gran exclosa de fàrmacs, tractaments, visites mèdiques, prestacions o ajuts i la privatització de moltes sales i hospitals que obstaculitza l´atenció al ciutadà mitjà. No és una broma ni això és un país del Tercer món -amb tots els respectes-. És una barbàrie que sembla no tenir fi. Fa pocs dies ens van anunciar la propera: el copagament de medicines de malalties cròniques. És una quantitat de diners amb límit, però pagament. Tothom tenim gent propera amb malalties cròniques, així que no cal parlar garire més. A mi m´agrada la gestió. Considero que sigui en l´àmbit públic o el privat, la gestió ha de ser un dels principis rectors de l´activitat. I, per descomptat, quan parlem de gestió, no parlo de la realitat que ens envolta ni en la cosa pública actual ni en el món privat. Només cal llegir els mitjans per saber-ho. Però no tot val i no es pot argumentar la gestió per fer aquest buidat de drets que afecta a la societat. M´agradaria recordar que demà, ens tocarà a nosaltres, ja que tothom o ens farem grans o tindrem problemes: al loro!. Avui una notícia capta la atenció: segons denuncia la organització Metges del Món en la presentació de la seva campanya 'Ningú Rebutjat', cada dia 2.300 persones queden fora del Sistema Nacional de Salut per causa de les retallades en la reforma sanitària. Cada dia. 2.300 persones. Cada dia. A més, especialistes en salut, alerten de l´increment del 20 % en la incidència de malaltia mental a Espanya. Malalties abans en recessió, tornen a despuntar per no invertir prou o haver tret la infraestructura mínima que fins ara les soportava. De moment, colpeja els col.lectius sempre més vulnerables: immigrants, dependents, pensionistes i famílies amb baixos ingressos, però d´aquí a poc començarà ja la classe mitja a percebre-ho. Temps. 

Metges del Món ha llançat una campanya de divulgació per recaptar el suport de la societat, ja que al seu parer -i al de molts-,les reformes són injustes i han canviat la vida a pitjor a milers de persones. Metges del Món busca finançament, que pot fer-se enviant un missatge de text al 28014 amb l'enunciat 'NINGÚ REBUTJAT'. Sort. 

Au siau!