La bretxa salarial creix a l´estat. Els directius van veure com el 2013 augmentaven les seves retribucions un 6,9%, però els caps intermitjos van caure un 3,8% i les del gruix dels treballadors van caure un 0,4%. Les dades són de l'escola de negocis Eada i la consultora ICSA, i una constatació més de la dissolució de la classe mitjana. Ernest Poveda, director de l'informe ha manifestat que "estem davant una clara tendència a la polarització: la pujada dels directius xoca amb la caiguda de la resta, dos segments en els quals els sous s'igualen per la part baixa, on la tendència és a l'homogeneïtzació; mentre els que més guanyen, guanyen cada vegada més". L'estudi, basat en 80.000 enquestes, que no és gens despreciable, revela que el salari mitjà dels directius no ha parat de pujar malgrat la crisi: en 2007 era de 68.705 euros bruts anuals i ha escalat fins als 80.330. Empleats i comandaments van fer una pujada el 2008 i 2009 per tornar a baixar a partir de llavors. Així el salari dels comandaments se situava en 2013 en 36.522 i el de la resta d'empleats, en 21.307 euros. Els experts aposten per un canvi de model retributiu, on guanyi més qui més treballa. Jordi Costa, professor d´Eada i expert en salaris creu que la pujada incessant de la retribució a la part alta de la piràmide empresarial pot tenir dues explicacions. La lectura optimista és que si van ser els primers a baixar-li-ho, reduint la seva part variable i refugiant-se en el fix, ara són els primers a pujar-se el sou, la qual cosa podria indicar que comença la recuperació. La lectura pessimista és que les empreses estan focalitzant el seu esforç en les remuneracions de les persones que tenen major valor. Ara bé, els dos experts han criticat el fenomen de la polarització i han apostat per un canvi de model retributiu, en el qual es pagui més a qui millor treballi, sigui de l'escala que sigui. També s'han mostrat partidaris de fixar topalls als salaris més alts en funció dels més baixos. Recordem que fa molt poc Suïssa, va rebutjar en referèndum una mesura similar, o sia, que votem a favor de la desigualtat. Estudis i més estudis. Estadístiques i més estadístiques. Ara per sectors, ara per anys, per edat, per sexe i per aficions. Però la realitat, és la realitat. El model de classes és més vigent que mai i és un símptoma clar més de cap a on avança el sistema, li diguem com li diguem. Mentre el cap de la patronal continua escampant frases immillorables (com el treure temps i drets als treballadors fixes per donar als eventuals, per descomptat sense tocar el sou del cap de la patronal, és clar), o crític amb les instruccions del govern de fer tributar els sous en espècies, gran forat negre de l´empresariat. Anem debatent, que mentrestant.....cap a la butxaca, nois!!
Au siau!
No hay comentarios:
Publicar un comentario