Falta confiança en els joves

Els físics espanyols Pablo Jarillo i Juan Ignacio Cirac són dos joves científics espanyols que han hagut de fer les maletes per poder treballar en un sector tan important com és la ciència. Jarillo i Cirac van participar no fa gaire en una trobada, la XXXIV Reunió Biennal de la Reial Societat Espanyola de Física. En aquesta han dit clarament la diferència entre l´ensenyament i actitud dels poders davant la realitat de l´impuls a la investigació i la recerca. Aquesta diferència entre Espanya i països com Estats Units, Corea del Sud o Alemanya, resideix en la confiança dipositada en els joves i els mitjans i recursos que es faciliten. És que és de calaix. No fa falta haver anat a la universitat per adonar-se´n i tampoc fa falta arribar a quotes de poder per veure què s´ha de fer. El més perillòs 

d´això són les repercusions. Perquè clar, qui es vulgui enganyar, bé. Però un país té part del seu futur assegurat, té fonts d´ingressos permanents d´entrada, té possibilitat d´influència i prestigi a nivell internacional en el món econòmic, en la mesura que és una autoritat i destaca en el món de la investigació, del desenvolupament, de la recerca i de mimar tot el sector científic, font i motor d´una gran part de l´economia. 

Pablo Jarillo és auvi en dia investigador del Departament de Física del Massachusetts Institute of Technology (MIT). Podria ser-ho d´una Universitat de l´estat, però no. Igual algú pensa que és millor que se´n vagi a l´estranger. Per més inri Jarillo ens deia que com alumne universitari a València va rebre una formació complexa en aspectes teòrics. Però clar nul.la confiança després per poder treballar i desenvolupar-se, cosa que sí succeeix a les universitats esmentades. Ha afirmat que la societat hauria de saber que la ciència i la tecnologia repercuteixen directament en les seves vides i ha explicat que, en el cas d'Estats Units, "l'Estat és conscient que el desenvolupament econòmic està directament lligat al científic. Jo ho he defensat des d´aquest humil blog, moltes i moltes vegades. No crec que sigui l´únic ni l´única veu. Però la realitat la veiem en el dia a dia. La veiem en les declaracions de Margarita Salas, investigadora y professora Ad Honorem del CSIC, que avui deia textualment: "Si no ens arriben calers, haurem de tancar el CSIC". Sense comentaris. Aquesta és la realitat. 

Cirac és un dels més grans experts mundials en mecànica quàntica aplicada a la computació i Jarillo dirigeix un grup de recerca sobre les propietats electròniques i òptiques de nous materials que ofereixen milers de combinacions amb propietats extraordinàries, com el grafè. 

Deixo la imatge d´aquesta professional Margarita Salas. Segur que si preguntem, ningú la coneix. Això sí, sabem qui és Belen Esteban o Kiko Rivera. Margarita ha treballat, treballa i continuarà treballant per la ciència malgrat haver nascut el 1938. Només demana respecte i inversió. La nostra realitat és trista, però el futur és pitjor si no reaccionem. Batallem per la ciència, batallem pel jovent, batallem per la investigació. 

Au siau!