Els iaioflautes a l´atac

Ja vaig fer un post anterior en què comentava la valentia i il.lusió del grup denominata Iaioflautes, un grup de gent gran que ha decidit emprendre accions pacífiques que intenten portar al carrer el ressó de la veu de la gent gran enfront de la situació actual. Vaig comentar llavors que és admirable la força d´aquesta gent gran. En una societat com la nostra on la passivitat o l´agressivitat són els trets bàsics del nostre comportament social, està molt bé que la gent es mogui, parli, dialogui, comenti, es dinamitzi. Som persones els que formem la societat i per tant s´ha de sentir les veus de les persones, no només d´allò que els mitjans oficials volen fer-nos arribar. Des d´abaix la veu, quan és inocent, és més bona, més pura, malgrat que de vegades no ens agradi el contingut. En aquest cas  els iaioflautes, com en altres ocasions, ha fet una acció que encara que pugui generar disconformitat en alguns, és lògica dins la seva reivindicació que es resumeix en que no paguin només uns els mals d´uns pocs. Han ocupat en un acte reivindicatiu la Borsa de Barcelona, ni més ni menys. A més a la seva pàgina web, el grup ha destacat que l´ocupen per ser símbol i instrument de l´organització de l´1%, aquells que segons ells, estan canviant les regles de joc en benefici propi i que intenta erosionar els drets de la resta de població. Segons han manifestat els governs han de sentir la veu de la resta del 99% de la població i no només d´aquest 1% que es beneficia d´un sistema per enriquir-se. És molt saludable que les persones es moguin i parlin. Després es pot parlar (dialogar, comunicar-se) si es té o no es té raó. Però finalment és envejable l´energia i la voluntat d´aquesta gent gran.

Au siau

Aniversari dels "iaioflautes"

Els "iaioflautes", un grup compromès de gent de la tercera edat, farà el proper octubre un any de presència i d´activitat als carrers. El seu primer acte va ser l´ocupació d´una oficina bancària a Barcelona. Per celebrar aquest primer any prepara una sèrie d´activitats. El grup va néixer a partir del moviment 15M i es coneixien des dels temps de lluita de la seva generació. Consideren després d´un any que el moviment i les raons que els van portar a ser, segueixen més vius que mai. A la seva web segueixen manifestant que seguiran treballant per les persones i recorden com s´ha multiplicat la seva presència a moltes ciutats de l´estat espanyol. Volen fer del dia 27 d´octubre, aniversari oficial de la seva creació, un dia especial i preparen sorpreses que encara no volen donar a conèixer, amb accions reivindicatives i festives. Han anunciat que llançaran un còmic sobre el que han fet aquest any i han obert una campanya de crowdfunding, -són microdonacions per Internet, per a financiar el pressupos necessari. 

Lluny de discutir aquí si ens semblen bé o malament, millor o pitjor les seves accions, vull resaltar el compromís. En una societat com la nostra que ens aliena fins a convertir-nos en general en espectadors de la vida, aquestes persones ens mostren el camí que, d´altra banda, ja és ben conegut. El fer, el parlar, el moure´s, el ser. Les persones neixem per ser. Lògicament ens organitzem en societats que han de tenir unes ordres i unes lleis per complir. Però també és necessari comptar amb l´opinió de tots, perquè, finalment, les societats, no són més que un conjunt de persones.

Admiro la voluntat de ser i d´actuar dels iaioflautes. Tant de bó quan ens fem grans, siguem com ells.

Au siau

Iaioflautes a l´atac!

És realment sana i envejable l´actitud i comportament d´aquest col.lectiu dels iaioflautes. Tenen ja una edat, molts són vells i jubilats que podrien estar a casa seva jugant a les cartes o veient la tele còmodament al sofà. Però han decidit prendre una altre actitud: la de, d´una forma pacífica, reivindicar. Reivindicar coses i fets en què es molt, molt estrany que no estem d´acord en reivindicar (si ets persona). Però clar, algú s´ha de moure. I ells ho han fet. És igual si els fa mal la runyonada o estan refredats; allà estan amb els seus xiulets i les seves pancartes artesanals. Com sempre algú acaba dient, que són utòpics o que no serveix per res. Doncs no. Les coses només es canvien amb acció i no només amb queixes. I és molt bonic protestar i queixar-se, però que alhora de moure´s, que ho faci un altre.

Doncs en aquesta línia, diversos membrtes del col.lectiu de 'iaioflautas' van ocupar ahir diverses sucursals de Bankia a Barcelona, Madrid, Palma, València o Sevilla, en protesta pel que titllen  d´expoli. La protesta ha tingut una durada d´entre 15 i 20 minuts. Alhora han exigit que es jutgi al director de Bankia. L´acció de Barcelona s´ha repetit a altres ciutats de l´estat per demostrar que les persones grans són útils per a la societat. Com deia el Follonero, són gent que no té diners a paradissos fiscals, no ha obert fons d´inversió, no ha comprat pisos per vendre´ls al triple

S´ha de ser crític, i bona persona.

Au siau