El tancament de la Radiotelevisió Grega ha convertit momentàniament al país en l'únic de la Unió Europea sense televisió pública. El Govern va comunicar oficialment el tancament immediat de l'organisme i va deixar d'emetre, i el plà era mantenir tancada tres mesos l'empresa mentre s'escomet un pla de reestructuració i fot al carrer a no se quants treballadors. Els futurs acomiadats són part de la quota de la troica a Atenes: el pacte amb els creditors internacionals implica acomiadar a 2.000 funcionaris o empleats públics fins a finals de juliol; un total de 15.000 fins a finals de l'any proper. Jo quan vaig llegir la notícia, a més de flipar, vaig recordar que abans d´estar asseguts davant la caixa tonta, no n´hi havia tele. Recordava aquelles paraules de la gent gran que, o bé no feia més que xerrar i comunicar-se, o bé sentien la ràdio com a únic mitjà per sentir coses del món o la típica radionovel.la. Fins i tot em vaig atrevir a somniar - lògicament deixant a banda els factors de repercussió social dels acomiadaments i les famílies que n´hi han darrera o com i qui i des de on es prenen les decisions que afecten als demés-, com de guay seria un món sense televisió. Que em perdonin els professionals i periodistes que viuen de la tv, però ¿a què seria maco? Perquè no ens enganyem: n´hi ha molts pocs programes que valguin la pena. I si comparem les hores dels programes que valen la pena, amb les hores emeses i el cost econòmic i social de famílies i famílies alienades mirant xorrades, seria més que maco que tanquessin totes les tv públiques, privades, europees, americanes i marcianes. Que les tanquin, ja. TODOS A LA CAMA, HOMBRE!!
Au siau!
No hay comentarios:
Publicar un comentario