Aquests dies ha estat notícia les manifestacions d´un empleat del servei d´intel.ligència americà, Edward Snowden. Segons aquest treballador, fugit fora de la jurisdicció americana, els centres d´intel.ligència americà i anglès han estat interceptant, emmagatzemant i espiant els correus, missatges i trucades que circulen a les xarxes. No són afirmacions, sinò informació segura, ja que diversos mitjans han accedit a documents secrets que així ho demostrarien. És el Gran germà d´Orwell. Les dades escrutes pertanyen a milions de ciutadans en servidors de Google, Facebook o Skype. L´espionatge als ciutadans inclou trucades, missatges, correus electrònics, entrades a Facebook, historials de navegació a Internet, etc. La hipocresia d´aquestes bèsties que entren a la intimitat de les persones -tots hauríem de recordar que també tenim drets, tots, -, és tan gran que s´atreveisen a manifestar que no n´hi ha problema, ja que ho fan dins lalegalitat. ¿Legalitat?. ¿Quina legalitat? ¿Com es pot parlar de legalitat, si un ciutadà normal és intimidat i espiat d´aquesta forma tan brutal? No. No tot val. El servei anglès, més europeu que el americà, no va tenir més remei que reconèixer que es va fer un espionatge sistemàtic, amb què es van interceptar els telèfons i ordinadors de polítics i funcionaris a les reunions del g-20 a Irlanda, per exemple. O sigui, que no es salva ningú. Ni califico el tema, perquè els fets es califiquen sols. Qui a partir d´aquí pensi que no n´hi ha per tant, o és legítim per salvaguardar no se què, millor ingressi a Sant Boi. És una autèntica bestiesa, deixant molt enradera a Huxley. Estan a sobre nostre. Qualsevol dia apareix el Gran Germà, i no serà Mercedes Milà.
Au siau!
No hay comentarios:
Publicar un comentario