Vaig llegir aquesta setmana un cas interessant. Es tracta de la història d´una noia, Ana, que va tenir un treball envejable en una agència de serveis interactius, sou estimable, jornades de 12 hores diàries... Li van oferir un gran lloc, i davant sorpresa de tots va dir no. Familiars i amics no acabaven d'entendre com va poder deixar aquesta oportunitat i la seva relació personal es va ressentir. Al principi va sentir un buit, però amb el temps li va treure suc i amb els diners de la indemnització es va comprar un piset de 29 metres quadrats a la Barceloneta. Amb els seus 41 anys, va saltar a una vida més senzilla, feliç i tranquil·la. La noia ha escollit baixar-se del tren en marxa.
Aquesta noia, Ana García Novoa, ha plasmat la seva experiència en un llibre que és com un manual, "Viure millor amb menys". Des del mateix pròleg ("un dia sense somriure és un dia perdut"), el llibre trenca esquemes amb proclames com: estalvia o mai, treballa menys i rendeix més, compartit sap millor, la revolució dels petits gestos... El llibre l'hi dedica als avis, que van ensenyar el valor de l'austeritat i que van gaudir de la vida amb poc. El llibre reivindica una austeritat positiva que passa per eliminar despeses supèrflues, intercanviar serveis, compartir recursos i reciclar tot el possible.
Ana ens convida a pensar més enllà dels diners, a abonar-nos a un banc de temps o descobrir les xarxes com Freecycle (ara Ana fa classes d'espanyol a canvi de sessions de reflexoterapia). També ens incita a connectar amb els veïns, amb el barri, a crear xarxes de suport on tothom contribueix amb el que pot i rep si més no ho espera: "Jo mateixa regalo roba, menjar, llibres, petits electrodomèstics, coses que em regalen i que no necessito".
Ana arremet contra el gemec col·lectiu que s'ha instal·lat al país amb la crisi: "Vivim en un to de queixa generalitzat, com una lletania que s'escolta arreu, i això resulta ja una mica pesat. Som una societat conformista, i l'acció de debò no l'hem vist fins que hem arribat a situacions límit com les famílies afectades pels desnonaments". "Comença regalant totes aquestes coses que tens a casa, que mai uses i que tal vegada algú pugui necessitar. Després, a l'hora de comprar, fes-te sempre les dues preguntes: Realment ho necessito? Hi ha una altra opció més senzilla o barata? I finalment fes una llista de tot el que et fa feliç. Veuràs com en el més alt, estan les coses que no tenen a veure amb els diners".
Bones propostes i bon llibre.
Au siau!
No hay comentarios:
Publicar un comentario