El Parlament a Madrid ha aprovat avui la nova llei d´educació, mal anomenada Llei Wert. Ho ha fet només amb els vots del partit governant, i això no és un bon senyal, sigui quin sigui el color del partit al poder. I no ho és, per la importància que ha de tenir l´educació i l´ensenyament, pels joves i pel futur d´un país. El debat generat al llarg de més de 14 mesos de tramitació parlamentària, reflexa per un costat la gran confrontació viscuda entre diverses formes d´entendre l´ensenyament. Però també sens dubte, el ser per totes parts ben curt d´alçada per poder arribar a acords després de tants mesos. Mal assumpte. Finalment en el mateix debat d´aprovació final, moltes declaracions dels partits de l´oposició en què prometien una nova llei si arribaven al poder. És realment trist. Semblen els nens i l´educació una joguina en mans de senyors que esbufeguen molt, que xerren molt, que tenen molts interessos, però on el nen no es veu enlloc. I el país tampoc. Cap altre grup de la càmera ha votat a favor, la qual cosa ha ofert la imatge més clara d'aquest nus allunyat del diàleg, de la negociació i de posar per davant el que és realment important. Jo només veig que no només són els partits qui rebutjen la norma aprovada sinò també una àmplia majoria de la comunitat educativa, pares, associacions d´estudiants, etc. I és veritat però la necessitat d´actuar i de fer una llei millor que reguli una faceta social tan estratègica com l´ensenyament. Però no així, senyors, no així. És veritat que la taxa d´abandonament escolar és brutal i que els resultats en comparació amb molts països és més que mediocre. Però un tema tan trascendent requereix alçada de mires i pactes d´estat. No ha estat així. Només polèmiques una rera altra: recuperació de les més que antigues revàlides al final d'ESO i batxillerat, itineraris diferents durant l'etapa obligatòria segons la línia que un vulgui, matèries principals els continguts dels quals controlarà més l'Estat, especialització de centres i autonomia, competició, assignatura de religió i alternatives,etc.
Ara ja no n´hi ha espai per la reflexió. Ja tenim la setena llei d´educació en 30 anys, i sembla que no serà
l´última. Ningú lluita per la qualitat en l´educació. Ningú reflexiona sobre les bases reals dels sistemes educatius que tenen èxit. No és just, i ho pagarem, sens dubte. Sort.
Au siau!
No hay comentarios:
Publicar un comentario