Perquè un planeta fora del nostre Sistema Solar pugui albergar teòricament algun tipus de vida, ha d'estar situat a una distància del seu sol que li permeti tenir aigua líquida en la seva superfície, com succeeix a la Terra. Aquest àrea és la que els astrònoms denominen zona habitable. Així, si un planeta orbita a una distància molt petita del seu estel serà un món extremadament calorós i si està massa allunyat, seria un planeta gelat. I en la Via Làctica, quants estels similars al Sol tenen planetes de la grandària de la nostra Terra a la seva zona habitable? Aproximadament una de cada cinc, segons un equip de científics de les universitats de Califòrnia i Hawaii. En concret un 22% dels estels semblants al Sol tenen planetes amb una grandària i una temperatura similar a la Terra en la nostra galàxia. No obstant això, aclareixen que el fet que puguin teòricament tenir aigua, i per tant, algun tipus de vida, no significa que la tinguin. Un planeta de la grandària de la Terra a la seva zona habitable més propera a nosaltres probablement està a 12 anys llum i podem veure-la a simple vista. Els investigadors van utilitzar dades recaptades pel telescopi Kepler i pel terrestre Keck d'Hawaii per trobar estels semblants al Sol i planetes que tinguessin un radi que fora entre una i dues vegades el de la Terra i que rebessin una radiació del seu estel equivalent a entre una i quatre vegades la que la Terra. Els estels són els maons de la galàxia, doncs condueixen la seva evolució i faciliten als planetes ports estables. Quan un estudia els estels, realment explora la galàxia i el lloc que ocupem en ella. Des que es va descobrir, fa 20 anys, el primer exoplaneta o planeta fora del nostre Sistema Solar, els científics han confirmat l'existència de més de mil. La majoria són molt més grans que la Terra.
Vida a prop nostre, un escenari real. ¿Tindran el mateix problema que nosaltres? De moment, haurem d´esperar i seguir estudiant qui som, què som, per què estem, perquè som.
Au siau!
No hay comentarios:
Publicar un comentario