Ètica

L´ètica és una rama de la filosofia ocupada de l´estudi de la moral, de la virtud i el deure. El mot prové del grec ἠθικός, êthicos, de "ethos", que significa costum. L´ètica estudia què es a ética estudia qué es allò moral, com es justifica un sistema moral i com s´ha d´aplicar posteriorment a nivell individual i a nivell social. A la via quotidiana constitueix una reflexió i cerca les raons que justifiquen l´utilització d´un sistema moral o un altre.
Té com a objecte els actes que el ser humà fa de forma conscient i llirue, els veu, els analitza i emet un judici sobre ells determinant si l´acte és bó o no èticament. Fins aquí, allò que ens diu l´etimologia d´aquesta paraula que tan ens agrada emprear.

¿Per què aquestes paraules? Doncs per intentar comprendre perquè el gran Fernando Ónega està emprenyat. Ja he fet referències altres vegades a aquest periodista. A mi m´agrada. I confesso que no sempre estic d´acord amb les seves declaracions, ni crec que estigui en el seu arc d´idearis. Però el sento sempre que hi hagut oportunitat perquè al meu parer té dues virtuds que avui no estan de moda: primer respecte i educació. Mai l´he vist perdre els papers o cridar-li a un altre company de debat. Respecte i educació. Segon, les seves declaracions sempre són acompanyades de reflexió, de mesura, de dades, intenta donar la informació més complerta que pot. És important per qui escolta. Doncs aquest home crec que està petant. L´article que escriu al diari La Vanguardia és ja demolidor: "Dies desoladors per a l´ètica". I tal com si no fos la persona mesurada que coneixem, escriu: "És increïble. Després de tot el que s´ha robat en aquest país; després de tots els escàndols; després de tant de finançament il.legal; després de tanta gent que ha ficat la mà a la caixa, i després de tots els casos que han arruïnat la credibilitat de polítics i institucions, alts responsables dels partits, encara no saben com combatre la corrupció (...) Quina vergonya de país, en què les misèries i vergonyes consumeixen més energies que els esforços per resoldre els problemes econòmics i territorials".

Realment en Fernando està emprenyat. Però no és només ell. És en tot cas l´altaveu de tantes i tantes persones i tants i tants ciutadans que no troben raó de ser a tanta i tanta barbàrie. Omplertes les boques de valors i de principis que ningú sembla complir, portem a la societat a un camí difícil de fer, a un jovent que no té un mirall on veure bons exemples, a llençar a la paperera les bases que han de substentar el nostre comportament social. Estem ben fotuts!

Au siau