Futur i robòtica

Està molt interessant el debat que està havent a la comunitat científica a comptes de la robòtica i el futur tant dels nostres hàbits, consums i vida social com del paper que un i altres jugaran el dia de demà. Oussama Khatib é,catedràtic d'informàtica al Laboratori d'Intel·ligència Artificial de la Universitat de Stanford, centra el seu treball en les relacions entre humans i robots. El científic creu que cada vegada aquestes relacions seran més estretes tant a la vida laboral com a la domèstica. La intel·ligència artificial consisteix a crear intel·ligència en una màquina, en una computadora, ensenyar-li a respondre i a realitzar tasques, mentre que la robòtica s'ocupa més del món físic. La una és la ment, l'altra el cos.Per Khatib, ara el principal desafiament de la robòtica és que les màquines actuïn: "Per descomptat, la representació i la comprensió del món és alguna cosa molt important. Però l'acció és tremendament difícil per a una màquina. Quan treballes amb robots, per exemple, és quan realment aprecies el que té de meravellòs la mà humana. Les nostres mans són increïblement complexes, i són capaces de fer de forma natural coses que resulten molt difícils per a un robot", ha manifestat l´investigador. "Els humans tenim una sorprenent capacitat per integrar totes les habilitats d'una forma única. Pot ser no som tan precisos o forts com un robot, però tenim la capacitat d'ajustar les nostres accions de forma ràpida, d'assumir les incerteses i transformar-les en moviments concrets". Per dur a terme aquesta acció, els humans el primer que fem és que es toquin les vores del tap i l'ampolla. Quan sentim aquest primer contacte, ens transmet una informació molt concreta, que apliquem movent lleugerament el tap cap a davant o cap a enrere perquè ocupi la posició correcta abans d'enroscar-ho. És aquesta una estratègia que l'humà ha hagut d'aprendre. Però un robot no pot elaborar aquesta estratègia basada en l'experiència que li proporciona aquest contacte inicial entre el tap i l'ampolla. Ell solament segueix la seva programació i entén de posicions, d'angles i de moviments. El desafiament, per tant, consisteix que els robots siguin capaços de processar el sentit del tacte. I que comprenguin la relació entre dos objectes no a partir de les seves posicions absolutes en l'espai, sinó de les seves interaccions en un moment donat". 

Això està molt, molt interessant.Hem de tenir present que quan la ciència parla només ens mostra una dècima part del que sap i/o del que està treballant. Imagineu per on van! No és el futur.És el present. 

Au siau!