Aquest mes de gener ha vist també la mort d´un altre poeta, un altre ser especial en aquest món tan poc especial cada vegada més. L'escriptor argentí Juan Gelman, ha mort. La seva carrera va ser reconeguda amb alguns dels guardons més prestigiosos com el Juan Rulfo, el Pablo Neruda, el Reina Sofia de Poesia Iberoamericana en 2005 i el Premi Cervantes 2007. Nascut a Buenos Aires i fill d´ucraïnesos, va passar la seva infància envoltat de llibres, de ben jove va començar a escriure poemes d'amor i als onze va publicar la seva primera poesia. El 1955 va fundar amb d´altres escriptors, Pa Dur, un grup literari format per poetes d'ideologia comunista. El periodisme i la política són unes altres de les seves facetes. Ha escrit a les revistes Panorama, L'Opinió, Crisi i Notícia. En 1975 per denunciar la violació dels drets a Argentina per part del Govern d'Isabel Perón es va veure obligat a exiliar-se. Els esdeveniments de la seva vida van marcar la seva poesia que va evolucionar des del llenguatge quotidià al dolor. Deixo aquí alguna de les cèlebres frases més reconegudes, perquè ens adonem de la seva actitud, de la seva filosofia, de la seva paraula.
"Semblaria que s'ha instal·lat tot un sistema per retallar-nos l'esperit, per convertir-nos en terra fèrtil d'autoritarismes. I hi ha una espècie d´acostumar-se, que és el pitjor que li pot passar a l'ésser humà: al terrorisme, al genocidi per gana, a la falta d'educació per a tothom.”.
"No ens posarem d'acord mai. I serem moltes vegades injusts, prenent la humilitat per supèrbia, la reserva per falta de compromís, la voluntat de no ferir per la voluntat de no saber".
"Hi ha períodes de la història, com el qual travessem, on les expectatives de canvi retrocedeixen a zones pantanoses. Però la mateixa història demostra que hi ha fluxos i refluxos i que l'expectativa torna. Tot això té a veure amb la utopia. La utopia mai es compleix, fracassa, però deixa una renovació i la idea imperiosa de reprendre-la".
"Narrant la nostra foscor es veu clarament la vida".
Ja ho veieu. Un mestre.
Au siau Juan!
No hay comentarios:
Publicar un comentario