El repte de la ciència mèdica és que visquem més i millor. En un recent article, un gerentòleg de la Universitat de Cambridge, Aubrey de Grey ha manifestat que el ser humà podrà viure fins a un mil·lenni vista l´evolució de la tecnologia i la salut. Les empreses Google i Apple han assumit aquesta declaració com un repte i s'han associat per engegar Calico, que se centrarà en els reptes al voltant de la vellesa i de les malalties associades amb l'edat, segons ha dit Larry Page, cofundador de Google. Els projectes abasten des de les restriccions en la mobilitat fins a la recerca del càncer. La portada de la revista Estafi es preguntava en informar de la iniciativa si Google resoldrà el problema de la mort. No està a les seves mans, però sí pot aconseguir un objectiu assolible: millorar la qualitat de vida i prevenir algunes malalties.
Aquest tipus de notícia, he de reconéixer-ho, em fa tremolar. És veritat que gràcies a les iniciatives de moltes empreses, organitzacions i fundacions, s´avança en molts aspectes de la vida tant a nivell individual com a nivell social. Ara bé, avancem en el camí correcte?. No és cap novetat que el camí que la societat ha empés, va a un rimte d´una acceleració atòmica. Si comparem l´evolució de l´home al llarg de la seva història amb l´evolució a l´últim segle, estarem d´acord que s´han fet passes de gegant que han millorat la nostra qualitat de vida, com a mínim de la part del món que podríem dir estem al primer món. Ara bé, el ritme quan a la informació i canvis és de tal magnitud, que no tinc cap problema en afirmar que avui en dia l´home és una autèntica titella del sistema. Controlat el seu ritme de vida fins a l´exstenuació -sabem on ets, sabem què fas, sabem què menges, sabem a quina hora ho fas,etc.-, la seva vida té sentit en la mesura que ho té pel sistema. Mireu si no quan comprem, què comprem, a on comprem, què fem, quan ho fem, etc.seguint els diktats marcats per uns poders que guien les nostres vides. Potser llavors, val la pena saber si encara que poguem viure 1000 anys, val la pena realment viurel´s en determinades circumstàncies. O potser val la pena sentir el xiuxiueig del sentit de la vida, que ens va dient com el nostre organisme natural viu i com comença a devallar per dir en un moment donat adéu-siau. Gaudir de la vida és també saber saber que hem vingut per marxar algun dia. Millor fer-ho quan ens toqui que no quan ens ho diguin.
Au siau!
No hay comentarios:
Publicar un comentario