Ahir es va viure a Barcelona una manifestació molt nombrosa de ciutadans tant de Barcelona com vinguts d´arreu per la celebració de la Diada. Començar ara un ball de xifres per veure qui té la raó, crec sincerament que és un absurd: n´hi havia prou de gent. Parlen alguns de més d´un milió i mig i d´altres d´uns centenars de milers. Si algú vol pensar que n´hi havia més o si n´hi havia menys no crec que sigui allò important. En tot cas sí el fet que n´hi hagués prou per fer posar els ulls sobre el que estava esdevenint, la qual cosa ja dona fe del fet en sí mateix. És innegable que, per molt que ara n´hi haurà moltíssima gent parlant de tots colors a favor i en contra -n´hi ha tanta gent que sap!-, un acte tant vital (de vida) com el d´ahir, requereix posar una distància, és a dir: fa falta deixar passar un temps per reflexionar sobre el sentit de les persones, els seus anhels, segregar el gra de la palla, tenir seny, fixar els motius i les conclusions en el marc actual, no treure conclusions lluny del context i fer estralls una necessària i bona reflexió. Sigui quina sigui, és clar que ahir es va posar de manifest un sentit, manifestat per molta gent, i que es difícil deixar sense contestar o sense dir la teva com si no hagués passat res. Tampoc es tracta de prendre determinacions a correcuita. Però la gent, en tots els àmbits però més quan el volum po grandària així ho exigeix, es mereix tenir-la present. Avui n´hi haurà gent molt contenta, i molt gent molt emprenyada. N´hi haurà gent que entén i gent que no entendria mai. I el que cal és seny. Molt de seny. La gestió d´aquestes qüestions que tenen repercusions tan grans sobre les persones i la societat, cal prendre-la amb molt de respecte i amb moltísima responsabilitat. Tant de bó tinguin sort qui ho hagin de gestionar!
Sort, bona sort.
Au siau
No hay comentarios:
Publicar un comentario