Després de la tempesta..., a descansar. Em vaig proposar el repte de participar a aquesta prova com un repte. Cada any hi participen unes 3000 persones, però fins que no ho fas tu mateix no saps si seràs capaç de realitzar-la. Efectivament ha estat una cursa dura. Aquest adjectiu és molt relatiu, és clar, depenent el nivell de preparació i de professionalització de les curses que un té. Vaig observar que n´hi havia molts participants molt preparats, amb samarretes de participació d´altres proves de trails,etc. No era el nostre cas. Només amb unes quantes caminades als peus i molta il.lusió, vàrem participar l´Aure, el seu germà Sebas, Ferran, Jose Mª i jo. De tots, només Jose Mª es va quedar al camí, però va ser per Sant Llorenç Savall amb ja prop d´una quarentena de km. als peus. Els demés vam aconseguir arribar. Sebas va anar com una fletxa i va arribar sobre les 18 hores. Jo més tard amb 19 hores i 5 minuts i Ferran i Aure uns deu o quinze minuts més tard. És realment una prova molt maca de fer, doncs els paisatges i les estampes són estupendes. Al teu pas per nuclis i pobles del recorregut sempre n´hi ha gent, animant i aplaudint els participants al pas. S´agraeix encara que de vegades l´esforç que fas no permeti retornar més que una cara agraïda. Però arribar a Montserrat després de tantes hores caminant, és un plaer doncs has aconseguit allò que t´havies marcat. Molta gent no ho entendrà, però només és aquell plaer interior d´haver posar-te un repte, un objectiu, una meta i ser capaç de fer-la front i aconseguir-la. És quelcom interior que resta en l´interior d´un cos i una ment que ha gaudit però també patit. Al final unes cames i peus un tant magolades, però una sensació de pau a dins teu. Com ja vaig comentar a la pàgina Senderisme i caminades http://caminadesdefede.blogspot.com.es/ , n´hi haurà un post amb el resum de la prova.
Moltes felicitats a tots els participants, hagin aconseguit o no arribar, doncs el fet de voler, ja val la pena. Moltes gràcies a tots aquells ciutadans que han anat donant ànims als marxadors al llarg del recorregut.
Moltes gràcies als voluntaris, que ens han fet més fàcil poder continuar amb forces i cuidar-nos.
Fins l´any vinent Mm
Au siau
No hay comentarios:
Publicar un comentario