Pilar del Rio a l´atac

Fa uns dies vaig estar llegint una entrevista que li havien fet a Pilar del Río, escriptora, vídua, secretària i amiga de Jose Saramago, el Premi Nobel de literatura portuguès. Ara a més de continuar la seva tasca professional, estar al  capdavant de la Fundació que porta el nom de l'escriptor. Em va xocar el llenguatge directe i contundent, clar, de la situació actual al món i respecte les persones que sortia de la seva veu i dels pensaments i opinions del nobel. Vull reproduir sense tocar uns quants moments de l´entrevista, com a reflexió només, d´un dels grans de la literatura contemporània i de qui l´acompanyava: 

"-Saramago va denunciar que la crisi econòmica es devia a una profunda crisi moral. Pot parlar de la vigència de l'Assaig sobre la lucidesa?-L'Assaig sobre la lucidesa no es pot entendre si no s'ha llegit abans l'Assaig sobre la ceguesa. Si el món està així és perquè estem cecs. Però en compte, no estan cecs només els que manen. Aquí hi ha molta gent que inexorablement va decidir habitar en la caverna, és a dir, confondre, com en el mite, la realitat amb les sobres que ens projecten.
-…
-Ahir vaig llegir que tant a Madrid com a Barcelona han tancat una sèrie de cinemes per fer centres comercials. La gent prefereix els centres comercials perquè entre ciutadà i consumidor prefereix ser consumidor. Si oblidem els grans valors estem cecs. Vivim en un món on la majoria de la gent acabarà sent exclosa, el consum serà només per als privilegiats. La resposta que Saramago proposa davant aquesta situació és la lucidesa, que la ciutat es faci càrrec. O tu, ciutadà, et dónes comptes que ets protagonistes de la teva història o estàs perdut. Si penses “bastant tinc amb treballar i treure a la meva família avanci”, estàs perdut.

-Tornant als Estats. Què li sembla la situació econòmica que viu el sud d'Europa?-El terrible és que injectessin a la sang la necessitat de consumir, de comprar una casa que hipotecava per a tota la vida. En els 80, les idees per les quals havíem lluitat, van desaparèixer i va tornar la família com a gran troballa, la fidelitat, la posada de llarg, el vi de marca… i comprar cases i cremar-nos a pagar crèdits. I ara diem que són els polítics, però els polítics són votats per nosaltres.

-…
-Per saber llegir fa falta tenir cultura. És necessari no estar cec. Estan construint societats de consumidors cecs. Ens lleven els cinemes per posar-nos centres comercials. Volen consumidors cecs que ni llegeixin ni pensin. Aquest és el futur. S'està preparant el terreny per a una dictadura. Ja la hi ha, que és la dictadura dels diners.

“Algú no està complint el seu haver de. No ho estan complint els Governs, ja sigui perquè no saben, ja sigui perquè no poden, ja sigui perquè no volen. O perquè no l'hi permeten aquells que efectivament governen, les empreses multinacionals i pluricontinentals que el seu poder, absolutament no democràtic, ha reduït a una pela sense contingut el que encara quedava de l'ideal de la democràcia. Però tampoc estem complint amb el nostre deure els ciutadans que som. Ens va ser proposada una Declaració Universal de Drets Humans i amb això vam creure que ho teníem tot, sense adonar-nos que cap dret podrà substituir sense la simetria dels deures que li corresponen. El primer haver de serà exigir que aquests drets siguin no només reconeguts, sinó també respectats i satisfets. No és d'esperar que els Governs realitzin en els propers cinquanta anys el que no han fet en aquests que commemorem. Prenguem llavors, nosaltres, ciutadans comuns, la paraula i la iniciativa. Amb la mateixa vehemència i la mateixa força amb què reivindiquem els nostres drets, reivindiquem també el deure els nostres deures. Tal vegada així el món comenci a ser una mica millor.” (Tros del brindis que Saramago va pronunciar en el sopar commemoratiu del Premi Nobel en 1998).

Au siau!.