Mor George Moustaki

Dies enrera ha mort George Moustaki. Com és habitual en aquests casos, ara tota la mass media, i l´aparell públic ret homenatge al poeta i músic, a la persona. Va ser un artista amb majúscula, senzill, honest, compromès, lluitador; d´aquells que en general molesta, que solen ser els millors. D´aquells que el personal "normal", bufa quan l´escolta. Va néixer a Alexandria i va arribar a París el 1951 i va acaba essent un referent de la cançó francesa, de la cançó malanomenada protesta i ha marcat diverses generacions arreu del món. Com totes les persones compromeses, no va defugir opinar i combatre el seu temps i el seu moment. Era l'expressió de la cultura, de la humanitat. Va oferir  el seu últim concert el gener de 2009 a Barcelona, que no va poder finalitzar a causa de la seva dolència. Allunyat dels escenaris els últims anys, seguia dibuixant, pintant i escrivint. El 2012 va publicar el seu Petit abécédaire d’un amoureux de la Chanson, un himne a la seva passió per la cançó francesa. Va arribar a París adolescent el 1951. Va viure un temps venent porta a porta llibres de poesia i ràpidament va descobrir a Georges Brassens, qui li va transmetre la vocació per la cançó i de qui va prendre el nom de Georges. Brassens va ser l'encarregat d'introduir-ho amb èxit al món musical. Va conèixer i va treballar amb tots els grans de l'època, com Édith Piaf, i Barbara.  Va escriure més de 300 cançons per a gent com Yves Montand, Juliette Gréco, Dalida o Serge Reggiani. Es va revelar com a intèrpret amb Li Métèque (1969), cantada primer per Pia Colombo, i que va donar la volta al món.

Conegut també per ser un home d'esquerres, des del seu suport a la revolta juvenil de Maig del 68, no va dubtar a recolzar a Philippe Poutou, candidat del partit esquerrà Nou Partit Anticapitalista. “La meva sensibilitat s'apropa als llibertaris, als vaguistes. No a una ideologia ni a un moviment. No tinc ni la vocació ni la missió d'imposar les meves idees”, va explicar.

Deixem unes paraules seves de la cançó "A la Mediterrània":

En aquesta conca, on juguen
Des enfants aux yeux noirs, Els nens amb ulls negres
Il ya trois continents Hi ha tres continents
Et des siècles d´histoire, I segles d'història,
Des prophètes des dieux, Profetes de Déu
Le Messie en personne. El Messies mateix.
Il ya un bel été Hi ha un gran estiu
Qui ne craint pas l´automne, Qui no témer la caiguda
En Méditerranée. A la Mediterrània.

Il yal´odeur du sang Es yal'odeur sang
Qui flotte sur ses rives Surant en les seves ribes
Et des pays meurtris I masegat país
Comme autant de plaies vives, Com tantes ferides obertes,
Des îles barbelées, Illes de pues
Des murs qui emprisonnent. Les parets que empresonen.
Il ya un bel été Hi ha un gran estiu
Qui ne craint pas l´automne, Qui no témer la caiguda
En Méditerranée. A la Mediterrània.

Il ya des oliviers Hi ha oliveres
Qui meurent sous les bombes Morir sota les bombes
Là où est apparue Quan va aparèixer
La première colombe, La primera colom,
Des peuples oubliés Els oblidats
Que la guerre moissonne. Recull la guerra.
Il ya un bel été Hi ha un gran estiu
Qui ne craint pas l´automne, Qui no témer la caiguda
En Méditerranée. A la Mediterrània.

Adéu Moustaki, adéu.