Llegia aquests dies enrera una interessant entrevista a Jorie Graham, la poeta més llegida en parla anglesa i que fa poc va estar a Barcelona, participant al Festival de Poesia de la nostra ciutat. Convençuda del poder dels sentits, comentava que ha dedicat mitja vida a demostrar que els sentits no diuen mentides i que l´única manera de saber si una emoció o una idea es genuïna o falsa, és sotmetre-la a la prova dels sentits, convidant als seus alumnes a fer-los servir. Em va copsar una afirmació molt interessant de Graham:  "Als meus alumnes els ensenyo a fer servir els sentits: què veieu?, què oloreu?, què força sentiu? (...). Si li preguntes a persones de diverses cultures, totes sentiran el mateix, però si els demanes què entenen per justícia o llibertat, llavors et donaran una interpretació diferent. Per això les noves tecnologies ajuden a suprimir el cos". Interessant.

Per última va relatar una anècdota per donar un exemple de com ens allunyem de la natura i de la vida que ens envolta, reclamant una nova relació amb la naturalesa: "Un cop vaig citar els mes alumnes a les quatre de la matinada perquè sentissin com aprenien a cantar les cries dels ocells. Al començament, encara que allò era quelcom semblant a la Filarmònica de Berlín, no sentien res. Després van començar a sentir els cants dels ocells. Els alumnes van ser molt feliços".

Grans moments i grans reflexions. Finalment Jorie Graham va estar parlant de la seva gran passió, la poesia i en parla manifestant que la poesia està escrita per un cos que parla a un altre cos, un mitjà que comunica emocions, que sent, que toca al cor i que finalment arriba a la ment. Bona minyona, la Graham.

Au siau!