Explotació a Bangladesh

Ha estat notícia aquests dies l´enfonsament d´un edifici a BanglaDesh amb un resultat provisional de 600 morts, 400 desapareguts y uns 2000 ferits. Com sempre, els pobres paguen la cara trista de la moneda. Mentre uns treballen i viuen en unes condicions deplorables, de vegades costa dir-li vida amb totes les lletres, el món desenvolupat es fa el sord i fa com que sent la notícia, com que es queda trista. Ara uns quants titulars, sortiran dos desgraciats perquè siguin la cara de la culpa i els empresonin, un altre titular per dir que algun organisme prendrà mesures i au!, “a otra cosa mariposa”. Ens posaran un altre gran titular perquè Bangladesh surti dels titulars igual que va entrar, com sense voler-ho. Tornarem a parlar d´un altre xorrada, i allà al inframón, tornarà el dia a dia, amb la pobresa, l´explotació, la misèria, la por i la mort. La indústria requereix produir a baix cost i alimentar un consum massiu perquè a Europa i Estats Units puguem vestir a la moda per pocs diners. S´ha tornat a posar en evidència la creu del sistema, amb unes condicions laborals, econòmiques i de seguretat en les quals treballen els empleats de la indústria tèxtil que des dels països pobres proveeix a les cadenes internacionals de roba. Els equips que treballen en el desenrunament de la zona recuperen entre 30 i 40 cadàvers més cada dia. L'organització Setem Hego Haizea, que representa la Campanya Roba Neta a Euskadi, va informar que cinc marques havien confirmat que estaven produint en alguna de les fàbriques sinistrades: Bon Marxi, El Corte Inglés, Primark, Mànec i Joe *Fresh i també s´havien trobat etiquetes de Benetton, Cato Fashions, Children's Plau i Carrefour.
La situació de la indústria tèxtil de Bangladesh, en la qual treballen més de quatre milions de persones, no és una excepció dins d'un ampli grup de països que produeixen per a multinacionals, però destaca perquè ara mateix és un dels productors amb costos laborals més baixos i està captant una gran part de la producció deslocalitzada. Les empreses europees deslocalitzen la producció a Àsia -Sri Lanka, Índia, Xina, Cambodja o Indonèsia-, i el Nord d'Àfrica. No estaria de més que tots els que vivim al món desenvolupat ens fessin passar encara que fos una setmana amb les mateixes condicions. Segurament en prendríem una mica més de conciència del que parlem i de l´existència de l´inframón.
Au siau!