martes, 21 de mayo de 2013

Enfonsant el futur

La falta de places per a investigadors a l´estat espanyol que té molt a veure amb la ceguesa total del país des de fa segles respecte als joves, als investigadors, i a la gestió del nostre coneixement i del nostre potencial és un fet cada vegada més punyent. L´altre dia en parlàvem del cas del gallec Diego Martínez Santos, físic premiat a nivell internacional però que se li denega la beca al pais. Ara ha sortit l´informe Innovacef, que diu literalment que el 20 % dels joves científics a l'estranger no es planteja tornar al país.  L´estudi, realitzat per la Universitat a Distància de Madrid i el Centre d'Estudis Financers, diu que el percentatge d'investigadors a l´estranger que poden tornar en dos anys o en finalitzar la seva actual relació laboral s'ha reduït 10 punts des del 2012. L´autor de l´informe, Pedro Aceituno, diu que l´estat s´enfronta a un greu problema estratègic. JA!. ARA!. S'està perdent un capital humà que hauria de poder col.laborar a la tasca de país. Encara i tot, s´és tan poc responsable que el mateix autor de l´informe diu que pot haver esperança ja que als països on són ara el nostre jovent i potencial, poden crear organitzacions de científics espanyols que amb el temps podria ajudar a mantenir els vincles amb Espanya. Sincerament, quina poca alçada de mires, tu! Quina solució! Per a la gent que s´en va els principals factors per escollir continuar en altres països són, el salari, el finançament, el reconeixement social, l'estabilitat laboral i la carrera investigadora, per aquest ordre. Una dada clau té a veure amb la satisfacció amb la carrera investigadora que se'ls ofereix: el 80 % dels científics espanyols a l'estranger mostren expectatives favorables, per solament un 34 % dels quals treballen a l´estat. Som realment patètcis i cecs. És el nostre potencial i els que poden ajudar a fer créixer el teixit productiu, a fer creació d´empreses, d´ocupació i d´innovació. Però clar, se´ls ha de deixar créixer i apostar per ells. Potser serà massa tard quan els bla-bla-bla actuïn. O ja ho és.
Au siau!

No hay comentarios:

Publicar un comentario