lunes, 15 de abril de 2013

La reforma local

Els consistoris estan nerviosos. El Projecte de reforma local que s´esta preparant comporta molts nervis als Ajuntaments. Està coent-se i per tant encara s´han de pronunciar molts ens, com el Consell d´Estat i veure les al.legacions presentades pels principals afectats. Els redactors les han sentit de tots colors per part dels consistoris, ja que alguns dels punts sobre tot de caire econòmic i control, han aixecat polsaguera dins els ens locals. Òbviament tothom vol dir la seva i ningú vol sortir perdent quotes de poder. En un primer moment es declara que és necessari que la reforma es “debe ser abordada con mayor sosiego” (sic). Es critica entre d´altres el control sobre els interventors, figures clau en allò que suposa control sobre les finances locals i el fet que l´Administració central pugui exercir una tutela sobre els consistoris que deixaria en paper mullat la seva autonomia històrica. És aquest un tema interessant. Però com tants i tants aspectes de la vida política i social, el que és evident és que determinades matèries requereixen un canvi en la seva gestió i en el control d´una economia que afecta molt directament als ciutadans. No es tracta de ser demagog, però són prou contundents els exemples d´Ajuntaments que han fet del seu territori un autèntic paradís del descontrol i un parc d´atraccions per grans figures de la tragicomèdia actual, básicament constructors, especuladors i buscavides. El resultat és ja conegut: ajuntaments en fallida, personal municipal que no cobra, serveis que no es presten, bàndols d´alcaldes que demanen als ciutadans que ajudin a la neteja dels carrers, col.legis que tanquen, infraestructures que no es fan servir, increments de sous fora de qualsevol raonament, càrrecs imputats en un vertígen d´escàndols judicials, recalificacions imposibles,etc…No està el pati per fer moltes reclamacions. Pel bé dels ciutadans s´ha de tenir un punt de maduresa i no pensar tant en el bé personal com en el bé comú. Més que res perquè al final ho paguem tots. Gestió, professionalitat, imaginació, innovació, participació i més gestió. I una mica responsabilitat, que ja està bé de bestieses. Segurament el text es podrà millorar, com tot en aquesta vida. Però estaria bé recordar el camp com l´hem deixat.

No hay comentarios:

Publicar un comentario