El nombre d'aturats ha aconseguit arribar als 6.202.700, segons dades de INE, situant la taxa d´atur al 27,16%. Els tres primers mesos del 2013 es van destruir un total de 322.300 ocupacions. La destrucció d'ocupació va afectar al sector privat amb 251.000 treballadors i al públic amb la reducció de 71.400. El nombre de llars amb tots els seus membres en atur se situa en 1.906.100. Més brutal és la dada de l´atur juvenil entre els joves on la taxa d'atur s'ha situat en el 57,22%, taxa que és una de les més altes d´Europa al costat de Grècia (58,4%). I a pesar que els efectes de la crisi econòmica incideix menys en el col·lectiu dels discapacitats, el 62% dels joves discapacitats estan en atur.
Una altra dada especialment feridora és que el 56% dels enquestats són aturats de llarga durada i el 60% creu que trigarà més d'un any a trobar una ocupació, el que dóna una idea de la manca d´esperança en el mercat laboral. En totes les comunitats es va produir un augment de l'atur, excepte a La Rioja (-0,31%). Els majors increments de l'atur van tenir lloc a Andalusia, Comunitat Valenciana i Illes Balears. El País Basc té la taxa d'atur més baixa de l´estat (16,28%) i en l'extrem oposat, Andalusia té el més alt, amb un 36,87%.
Malgrat aquestes dades, que són realment esgarrifosses, encara hi ha qui creu que les podem valorar, ja que el ritme de destrucció s´ha desaccelerat. Jo no se què vol dir això, si veiem aquest 36,87 a Andalusia o el 57,22 de l´atur juvenil. No entenc gaire, però no fa falta tenir màsters per veure això de forma dramàtica. Com sempre he defensat el país pot sortir endavant si posa arrels, això és, teixit productiu, indústria, aposta. No és temps de pensar en el benefici individual, malgrat que alguns continuen fent el seu agost particular. Algú amb cert poder hauria de fer veure que primer està el país. I el país no pot sortir sinò es genera ocupació. I per crea ocupació es requereix teixit. I per crea teixit, calers. I per posar calers, apostar. I per apostar, creure. Jo hi crec. Però no crec a tothom. Això vol dir que el que surti a dir que s´ha de creure, ha de plantar-se i plantar les mesures adients perquè s´aposti pel país, per la creació. I no en el totxo, joe!, que ja n´hi ha prou de vivendes. El teixit és el de la indústria, el de la manufactura, el de la creació i la innovació. Si no fem que els calers rodin ¿com volen alguns seguir guanyant més? Són preguntes força bàsiques. Esperem que algú se les faci i pasi a l´acció, perquè sinò igual serà ja massa tard. A ls manuals d´història n´hi ha prou exemples de poder sortir-se´n.
Una altra dada especialment feridora és que el 56% dels enquestats són aturats de llarga durada i el 60% creu que trigarà més d'un any a trobar una ocupació, el que dóna una idea de la manca d´esperança en el mercat laboral. En totes les comunitats es va produir un augment de l'atur, excepte a La Rioja (-0,31%). Els majors increments de l'atur van tenir lloc a Andalusia, Comunitat Valenciana i Illes Balears. El País Basc té la taxa d'atur més baixa de l´estat (16,28%) i en l'extrem oposat, Andalusia té el més alt, amb un 36,87%.
Malgrat aquestes dades, que són realment esgarrifosses, encara hi ha qui creu que les podem valorar, ja que el ritme de destrucció s´ha desaccelerat. Jo no se què vol dir això, si veiem aquest 36,87 a Andalusia o el 57,22 de l´atur juvenil. No entenc gaire, però no fa falta tenir màsters per veure això de forma dramàtica. Com sempre he defensat el país pot sortir endavant si posa arrels, això és, teixit productiu, indústria, aposta. No és temps de pensar en el benefici individual, malgrat que alguns continuen fent el seu agost particular. Algú amb cert poder hauria de fer veure que primer està el país. I el país no pot sortir sinò es genera ocupació. I per crea ocupació es requereix teixit. I per crea teixit, calers. I per posar calers, apostar. I per apostar, creure. Jo hi crec. Però no crec a tothom. Això vol dir que el que surti a dir que s´ha de creure, ha de plantar-se i plantar les mesures adients perquè s´aposti pel país, per la creació. I no en el totxo, joe!, que ja n´hi ha prou de vivendes. El teixit és el de la indústria, el de la manufactura, el de la creació i la innovació. Si no fem que els calers rodin ¿com volen alguns seguir guanyant més? Són preguntes força bàsiques. Esperem que algú se les faci i pasi a l´acció, perquè sinò igual serà ja massa tard. A ls manuals d´història n´hi ha prou exemples de poder sortir-se´n.
Au siau!
No hay comentarios:
Publicar un comentario