Avatar Project

Aquests dies hem sabut que un milionari rus planteja crear cyborgs l´any 2045. L´Avatar Project, que és com s´anomena el projecte, té l´objectiu de transferir la consciència d´un cervell humà viu a una màquina. El repte és com transferir la ment humana a un conjunt de metall perquè aquest aconsegueixi consciència.
Dimitri Itskov, nom del milionari, porta ja temps treballant amb un grup d´investigadors de robòtica, sistemes i òrgans artificials. La meta és trobar la forma de poder traslladar la ment o la conciencia humana del cervell a la màquina i que el cervell tingui la personalitat i records intactes. Alliberat de la part física, el Cyborg es mouria amb plena llibertat en el món virtual i mitjançant les xarxes de comunicacions. Ha estat curiosa la mateixa contradicció d´Itskov entre els principis que diu han d´albergar aquest projecte (segons diu, espiritualitat, cultura, ètica, ciència i tecnologia) amb l´objectiu final del projecte: la “transformació de la humanitat” perquè es pugui superar la crisi actual i fer possible una economia més productiva. S´han marcat diverses fases: la primera es diu Avatar A i planteja abans del 2020 la possibilitat que una persona controli una rèplica robòtica humana amb un interface cervell-màquina. La segona fase és Avatar B, i es planteja pel 2025 amb el repte de trasplantar el cervell d´una persona a punt de morir a un cos artificial, creant un soport robòtic pel cervell humà.
El equipo de científicos está trabajando en la creación de un centro de investigación internacional que se centre en estos objetivos. Incluso celebran un congreso anual, “The Future Global 2045”, para debatir sobre las tecnologías de la inmortalidad cibernética. El segundo encuentro se celebrará en Nueva York el 15 y 16 de junio de este año. Pel 2035 es planteja Avatar C en què l´objectiu és transplantar el cervell mantenint la personalitat (i per tant poder transferir la consciència humana a un soport artificial). Per últim el 2045 planteja l´última fase: l´alliberament complert de la forma física, passant per sobre de les restriccions del nostre cos físic.
És fácil quan arribem a aquest punt, encetar el debat entre la ètica , la moral i les idees. Fins a on ha de poder arribar el ser humà en la recerca de la investigació i de la transformació del nostre entorn i de la realitat. Segur que n´hi hauran tot tipus d´opinions i controvèrsia al respecte. Però malgrat tot, el ser humà continua sempre imparable el camí en la recerca de sí mateix i fent cada vegada empetitir aquells llibres de Julio Verne o d´Isaac Assimov: com li agradaria a aquests veure el resultat i com m´agradaria a mi veure la seva cara en saber que l´home ja camina en pas ferm cap a la conversió de la ficció en realitat!!

Au siau!