L´assassinat públic d´una dona a l´Afganistan torna a posar a l´actualitat la brutalitat i l´excès contra les dones a la societat afganesa i la fragilitat dels avenços que s´hagin pogut aconseguir en aquest país. El vídeo que s´ha difós és brutal; les imatges ensenyen un grup d´homes asseguts i altres de peu observant una dona asseguda d´esquenes. Mentre un home parla i comença a dir que la dona ha fugit amb un altre i que no se l´ha vist en un mes i diu: “Per sort els muyahidines l´han agafat. No podem perdonar-la. Déuy ens diu que acabem amb ella. Juma Khan, el seu home, té dret a matar-la”. Llavors es veu un home que s´apropa amb un Kaláshnikov i a frec de roba li dispara més de deu vegades, entre elles al cap. Els assistents canten lloances a déu. La població no és més que a uns centenars de km. de la capital. Com sempre les dones, paguen la ignorància, la religió i el poder. Najiba -així es deia la dona-, tenia 22 anys, no es podia defensar. Els polítics ho condemnen, de lluny, de ben lluny. Paraules, paraules, paraules. Però Najiba, amb deu trets de bala. I com ella, el 87% de les dones del país declaren haver patit violència física, sexual o psicològica.
Realment al segle XXI, ni altre cultura ni punyetes. És brutal i intolerable la passivitat de tots. Aquesta gent continuarà destrossant una cosa tan maca com la vida. I no podrem fer res.
Arribem a Mart, sí. Però no m´inspira gaire optimisme aquesta humanitat que permet impunitat davant casos tan brutals, més a prop de les bèsties que de l´espècie humana.
Au siau.
No hay comentarios:
Publicar un comentario