Paco Morán ha mort. Sens dubte qualsevol mort és un fet trist. Però de vegades és veritat que algunes morts són simbòlicament quelcom més que una persona que ens deixa. Paco Morán, nascut a Almodóvar del Río (Còrdova), va ser una persona molt estimada tant per la gent del teatre, de la cultura i també pels espectadors. Va tenir algun reconeixement oficial, com la Creu de Sant Jordi, però estic segur que ell estaria més orgullòs de l´estimació de la gent del carrer, del seu públic, dels seus amics com Paquito Pàmies o Joan Pera. Molts el recordarant com un home fent paper de marieta; però s´equivoquen. Quan va aterrar aquí ja havia fet grans obres a Estudio Uno de Televisió Espanyola, on va aconseguir èxits molt reconeguts.
Es va enamorar de Barcelona i va estar dalt dels escenaris com un rei del Paral.lel i de la ciutat, a teatres com Martínez Soria, Condal o el Barcelona. El seu gran primer gran èxit va ser amb La hora de la fantasia on l´acompanyava Irene Gutiérrez Caba. Després vindria el gran clàssic de Violines y trompetas, amb Fernando Guillén i a l´etapa final amb Joan Pera i La extraña pareja.
A la seva història n´hi ha de tot: cofundador del Teatre espanyol universitari; ingrès al convervatori de música, locutor de ràdio a Ràdio Còrdova, entrada al quadre d´actors de Radio Nacional i Televisió Espanyola, moltes obres clàssiques representades a Estudio 1, més de 2.500!! programes a televisió. Destaquen "Cada oveja con su pareja", "Punto y coma", "La jaula de las locas", o "La extráña pareja".
Es va tancar a partir de la seva malaltia però tot el món de la cultura i el públic el reconeix i segur el recordarà ara i sempre.
Gràcies Paco per ser un gran actor. Gràcies més, per ser una gran persona.
Au siau
No hay comentarios:
Publicar un comentario