domingo, 15 de julio de 2012

Festa i indignació

Avui hem complert amb un dels nostres rituals anuals: la festa a Casa del Jose al Vendrell, És una festa que celebrem cada any a casa seva i on ens ajuntem vells amics de mil batalles, bàsicament de Correus: en Pep i l´Anna, en Jose i l´Elena, en Jaume i Eva, Esteban i Manoli, Richi i Rosa, en Chuqui i jo no hem faltat a la cita. Bona conversa amb bons companys; són aquelles coses que sempre agraden i moments que cal recordar perquè en general en aquesta vida poques coses n´hi han millors que trobar-te i retrobar-te amb aquelles persones que són part de la teva vida i per tant són tu mateix. Àpat basat en pollastre a l´ast, vi negre, amanida d´estiu, fruita, cafès i pastes. Després un tomb pels voltants per les dones, futbolí pels homes i quan jo ja girava cua cap a casa, gin-tonics.
El gruix dels presents èrem treballadors públics,i per tant un tema ben present a la trobada ha estat la magnífica tisorada que ens han donat amb la paga extra. No reproduiré aquí, allò que hem parlat, però no està més lluny de tota la indignació d´aquella gent treballadora, responsable i professional, que estima el servei públic i no enten per quina raó malgrat la seva professionalitat i servei i dedicació, cada any va més cap endarrere i alguns sempre cap endavant.
Per molts anys gaudim del retrobament i la felicitat de l´amistat.
Au siau

No hay comentarios:

Publicar un comentario