Protestes

Ahir es va celebrar dia de vaga general. Com és habitual en aquests casos, les valoracions sempre són molt diverses. Seria molt educatiu que tothom aprengués ja a no tractar a la gent com si fos de P3, perquè determinades valoracions són, per dir-ho suau, força patètiques. El fet és analitzar amb certa objectivitat les causes que provoquen una protesta general i veure si s´han donat totes les passes per evitar-la, així com valorar amb el cap fred després els resultats de la jornada. Molt em temo que en relació al primer punt, el personal sempre tenim les de perdre, perquè no podem saber la realitat concreta de les converses i les negociacions que porten a posar a sobre de la taula moltes decisions. En relació al segon punt és millor que la valoració sigui ponderada per cadascú, perquè a partir de la jornada ens tocar soportar al llarg de no se ben bé quanst dies sentir una sèrie de manifestacions verbals de periodistes, professors, polítics, opinadors, personal poc il.lustrat, etc. Jo només vull dir aquí que hem de ser capaços d´entrar en el terreny del seny i el respecte sempre. La vaga és un dret i per tant s´ha de respectar. El dret a treballar es un dret i per tant s´ha de respectar. Ni una sola paraula pels violents.

Dit això, el temps dels polítics i dels agents económics passa per analitzar la participació, els resultats, les propostes, el sentir de la gent. De vegades no és tasca fàcil però a més d´entendre que s´ha de tenir sentit de país i per tant fer allò que calgui perquè el país tiri cap endavant, també és veritat que tots els polítics -de vegades no és fàcil de recordar- són servidors públics. I és necessari sentir i ponderar el sentir de la societat. Tots som persones finalment els que conformem la societat. Ponderar, valorar, encertar.

Au siau