viernes, 2 de marzo de 2012

I ara...el mar

En la mesura en què anem coneixent més detalls de l´impacte de l´home sobre el nostre entorn ens espantem cada vegada més. Un estudi de l´Observatori Terrestre Lamont-Doherty de la Universitat de Colúmbia i la  de Bristol, està treballant els canvis climàtics al planeta i ha descobert que les taxes actuals de l´acidesa dels oceans no tenen comparança en cap altre període de la Terra. Segons es despren de l´estudi els oceans estan absorvint aproximadament una quarta part del CO2 de l´atmosfera, reduint el pH de la superficie.
En incrementar el CO2 també ho fa la velocitat a la que aquest es dissol a l´aigua del mar, baixant el pH de la superfície. Els experiments suggereixen que si el ph segueix baixant, podrem començar a veure els seus efectes sobre els organismes marins (pitjor creixement, menys cries, pèrdua de cos, reducció de l´activitat i finalment la possibilitat d´acabar amb la vida marina.
Com és habitual, a ningú li importa aquests estudis (val, potser a quatre), i per tant com ja sabíem acabarem amb 4.000 milions anys d´evolució amb una rapidesa mai vista. No és catastrofisme, és realisme. Ho hem dit amb els boscos de l´Amazònia i continuem la tala, ho hem dit amb l´efecte hivernacle i continuem expulsant gasos, ho vam dir amb els rinoceronts i aquest any hem acabat amb una altra espècie, i així successivament.
Visca la mort, doncs!
Au siau

No hay comentarios:

Publicar un comentario