Aquests dies estem com. sempre veient passar nous actors a la gran obra de teatre d´allò púiblic. S´ha deixat una mica de banda el cas Noos. No se si és per deixar-ho de banda, però és d´una vergonya i d´un grau de caradura de tal magnitud, que es fa difícil de pair. No és justificable ni tolerable des de cap angle de visió el robatori de la cosa pública per lucrar-se i a sobre anar per la vida de superguai. D´aquí ràpidament passem al Matas, abans exemple a seguir, i avui expulsat; ningú el coneix, era abans bó, ara no, ¿qui serà?. Ahir President d´una Comunitat i veu influent; ara l´han condemnat en el primer de les 26 causes que té obertes. Però també apareix el xofer d´un senyoret a Andalusia que ens confirma el que ja sabíem: que amb els nostres impostos es fan coses, però també es roba i se´l queden per festes, drogues i r&r. Ningú ho reconeix, tot era mentida. Deia avui el periodista Fernando Onega, que és una bona veu periodística i d´opinió, que no és temps de pactes contrafraus, que és precís extremar controls dels calers públics i que no es mogui un euro sense que se sàpiga per què. Finalitzava el seu article d´una manera molt maca: " Y lamento el populismo, pero hay que decirlo: esta sociedad se quedará mucho más tranquila el día que vea que alguien es obligado a devolver lo que robó". Que bé!. Alguns comencen a veure el camí. Queda molt, però.
Au siau
No hay comentarios:
Publicar un comentario