Més a prop dels nostres orígens

Un equip d´astrofísics europeus ha detectat restes d´un cos ria en aigua al voltant d´una llunana enana blanca. La troballa, primera fora del nostres sistema solar, dóna pistes sobre la formació de planetes. Gràcies a les observacions del telescopi Hubble i el gran telescopi Keck de Hawái, científics britànics i alemanys han analitzat la pols que envolten a la nana blanca GD61, situat a 170 anys llum de distància. Els resultats, revelen que les restes detectades són rocoses, amb elements com ferro, silici, magnesi o alumini i que contenen un excés d'oxigen. Aquesta signatura química informa que el material va pertànyer alguna vegada a un cos més gran originalment compost per un 26% d'aigua. Aquesta quantitat és comparable a la que tenen alguns asteroides el cinturó principal en el nostre sistema solar (la Terra solament té un 0,023% d'aigua). “Estem absolutament segurs que aquest oxigen procedeix de l'aigua, ja que coneixem bé aquest procés químic en altres parts de l'univers, i amb una probabilitat molt alta es tracta d'aigua”, explica Jay Farihi, astrònom de la Universitat de Cambridge. Ja s'havia confirmat la presència d'aigua fora del nostre sistema solar, per exemple en l'atmosfera de planetes gegants gasosos, però ara es tracta de la primera vegada que es troba en cossos rocosos o restes d'asteroide, per la qual cosa és de gran interès per entendre la formació i evolució d'exoplanetes propicis per a la vida. 

El més important és que s´ha vist un procés que podria haver ocorregut en el nostre sistema solar, originant la formació del planeta i de la vida. La troballa d'aigua en un asteroide de gran grandària amb uns 90 km de diàmetre implica que existeixen possibles construccions per formar exoplanetes habitables. En aquest cas les roques s'han trobat al voltant de GD61 però, segons els investigadors, podrien existir entorn d'estels mare similars en altres parts de l'univers. L'estudi suggereix que l'aigua pot sobreviure a les altes temperatures que es generen en l'evolució d'un estel com el Sol cap a les nanes blanques, i que potser *GD61 va poder haver tingut planetes com la Terra orbitant en el passat. 

Seguim investigant els nostres orígens, el nostre passant, cercant amb neguit i expectació galàxies llunyanes, el material que flota al mar de l´univers. Qualsevol dia ens trobarem de nassos amb l´esgraó definitiu, aquell que ens marca el camí del nostre pas per la vida. Seguiu!. Seguim!

Au siau!

El nostre gran viatge de l´evolució humana

Un crani humà de fa 1,8 milions d'anys molt ben conservat emergeix avui a la paleontologia. Ha estat trobat a Dmanisi, Geòrgia, ric jaciment en què s'han desenterrat els últims 20 anys els fòssils d´homínids més antics fora d'Àfrica. És un crani d'home adult, amb un cervell petit, molt primitiu, una mandíbula gran i voluminosos músculs de masticació, de baixa estatura però el seu cos tindria ja les proporcions de l'home modern, amb cames llargues i braços curts. Té una zona fracturada i guarida.. Els científics, després de cinc anys d'estudi exhaustiu del crani, el número 5 de Dmanisi diuen que és una forma molt primitiva dels primers Homo, de la mateixa espècie que els oposats a Àfrica de fa poc més de dos milions d'anys. Alguns paleontòlegs que ho han vist ho qualifiquen de "fòssil icona". Per la seva edat (gairebé el doble d'anys, per exemple, que els individus més antics d'Atapuerca) i les seves característiques, el número 5 de Dmanisi se situa enmig del debat sobre l'origen evolutiu del gènere Homo. Els autors del descobriment, amb David Lordkipanidze, afirmen que és el primer crani del món fins ara completament conservat d'un homínid adult de tal antiguitat, aquests 1,8 milions d'anys, la qual cosa demostra que els primers Homo es van dispersar fora del continent africà poc després del seu sorgiment i que les fins ara classificades com a diferents espècies humanes d'aquest període són, en realitat, una sola. És un espècimen fantàstic, aquest crani i uns altres de Dmanisi estan entre els millors testimoniatges que tenim sobre com, on, quan i per què van evolucionar els humans.
Estarem molt alerta d´aquesta gran notícia.
Seguim el nostre llarg viatge!
Au siau!

El Mare Nostrum investiga el nostre cervell

Un macroprojecte enorme, el Human Brain, en què s'invertiran 1.200 milions d'euros, vol imitar un cervell humà, el vell somni. Farà servir models de programació creats en el Barcelona Supercomputing Center amb el superordenador MareNostrum, que s'encarregarà d'executar simulacions de les neurones cerebrals. El Human Brain Project, considerat el projecte neurocientífic més ambiciós del món, ha començat a caminar a Lausana amb la presència de 135 centres de recerca europeus, entre ells el Barcelona Supercomputing Center. El seu objectiu és comprendre i simular el funcionament del cervell humà en les seves diferents capes, des del genoma i nivells cel·lulars a neurones, circuits, regions del cervell i finalment el cervell sencer.

OmpSs i Compss són els dos models de programació desenvolupats en el Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputación, que s'utilitzaran perquè aquestes simulacions de gran grandària puguin executar-se en els superordenadors europeus que participen en el projecte i coordinar-se entre elles.

En concret, el programa Compss s'encarregarà de dur a terme la supercomputació interactiva: aportar el suport necessari per a la interacció de múltiples simulacions que resolguin un problema complex i compartir dades. Cinc investigadors del Barcelona Supercomputing Center lideren diferents parts del Human Brain Project, entre ells el director de Ciències de la Computació, Jesús Labarta i la investigadora experta en models de programació Rosa María Badia. 

Ho tenen difícil malgrat la quantitat de calers i hores que emprearan. No hi ha res més complex i imperfecte que el nostre cervell, una autèntica màquina d´una potència encara desconeguda. 

Sort.

Au siau!

Viure millor amb menys, d´Ana García

Vaig llegir aquesta setmana un cas interessant. Es tracta de la història d´una noia, Ana, que va tenir un treball envejable en una agència de serveis interactius, sou estimable, jornades de 12 hores diàries... Li van oferir un gran lloc, i davant sorpresa de tots va dir no. Familiars i amics no acabaven d'entendre com va poder deixar aquesta oportunitat i la seva relació personal es va ressentir. Al principi va sentir un buit, però amb el temps li va treure suc i amb els diners de la indemnització es va comprar un piset de 29 metres quadrats a la Barceloneta. Amb els seus 41 anys, va saltar a una vida més senzilla, feliç i tranquil·la. La noia ha escollit baixar-se del tren en marxa. 

Aquesta noia, Ana García Novoa, ha plasmat la seva experiència en un llibre que és com un manual, "Viure millor amb menys". Des del mateix pròleg ("un dia sense somriure és un dia perdut"), el llibre trenca esquemes amb proclames com: estalvia o mai, treballa menys i rendeix més, compartit sap millor, la revolució dels petits gestos... El llibre l'hi dedica als avis, que van ensenyar el valor de l'austeritat i que van gaudir de la vida amb poc. El llibre reivindica una austeritat positiva que passa per eliminar despeses supèrflues, intercanviar serveis, compartir recursos i reciclar tot el possible.

Ana ens convida a pensar més enllà dels diners, a abonar-nos a un banc de temps o descobrir les xarxes com Freecycle (ara Ana fa classes d'espanyol a canvi de sessions de reflexoterapia). També ens incita a connectar amb els veïns, amb el barri, a crear xarxes de suport on tothom contribueix amb el que pot i rep si més no ho espera: "Jo mateixa regalo roba, menjar, llibres, petits electrodomèstics, coses que em regalen i que no necessito".

Ana arremet contra el gemec col·lectiu que s'ha instal·lat al país amb la crisi: "Vivim en un to de queixa generalitzat, com una lletania que s'escolta arreu, i això resulta ja una mica pesat. Som una societat conformista, i l'acció de debò no l'hem vist fins que hem arribat a situacions límit com les famílies afectades pels desnonaments". "Comença regalant totes aquestes coses que tens a casa, que mai uses i que tal vegada algú pugui necessitar. Després, a l'hora de comprar, fes-te sempre les dues preguntes: Realment ho necessito? Hi ha una altra opció més senzilla o barata? I finalment fes una llista de tot el que et fa feliç. Veuràs com en el més alt, estan les coses que no tenen a veure amb els diners". 

Bones propostes i bon llibre. 

Au siau!

Compendre la natura

Francois Englert i Peter W. Higgs, els científics que van teoritzar el Bosó de Higgs, han estat guardonats amb el Premi Nobel de Física 2013, segons ha anunciat la Real Acadèmia Sueca de les Ciències a Estocolm.

Els físics Peter Higgs i François Englert van predir el 1964 l'existència de l'anomenat bosó de Higgs, la peça que faltava per completar l'anomenat Model Estàndard, la teoria física que explica el comportament de les partícules elementals i de què està fet l'univers, la naturalesa i totes les coses que ens envolten.

Ha hagut de passar gairebé mig segle, fins a 2012, perquè tots dos veiessin confirmada la seva existència gràcies a diversos experiments desenvolupats al Gran Colisionador d'Hadrons (LHC) del CERN, a Ginebra.

La confirmació en el LHC, mitjançant dos detectors anomenats en sigles ATLES i CMS, és considerada un dels majors descobriments en la història de la comprensió de la naturalesa. L'esforç va ajuntar a físics i enginyers de tot el món, milers de persones que van treballar durant 20 anys per preparar un experiment que encara no ha conclòs, ja que el CERN no ha confirmat oficialment que la partícula detectada sigui el bosó, atès que queden verificacions per realitzar i també ha d'aclarir-se si existeix més d'un tipus de bosó.

Gràcies Englert i Higgs. Moltes felicitats!

Au siau!

Per una renda mínima

És francament curiós que mentre aquí estem discutint la impossibilitat de fer una altra cosa que congelar pensions o plantejar pujades de 0,25% l´any una pensió, a una país avançat i europeu com Suïssa es planteja organitzar una votació per fixar una renda bàsica per a tots els adults de 2.500 francs suïssos mensuals (2.030 euros) que pagaria l'Estat, després de la creixent mobilització social per acabar amb les desigualtats salarials des que va començar la crisi. Els que volen negar tota la realitat i l´expressió de la gent, començaran a dir allò tan típic de si aquest país és especial o tipismes semblants. Però allò que importa és el plantejar una vida raonable, senzilla per les persones normals de carrer. Potser no ens fa falta el que cobra la classe benestant amb sous impossibles de traduir i que mereixen tots els pitjors qualificatius possibles (perquè molt criticar als banquers, però aquí n´hi ha molta de gent endollada!!). El comitè popular que promou la proposta per proporcionar una renda a tota la població ha aconseguit més de les 100.000 signatures per convocar el referend amb el qual els suïssos decidiran si s'aprova o no la mesura. La proposta estableix que cada ciutadà cobri una renda de 2.500 francs suïssos al mes de forma incondicional. Potser es pot discutir si els que no treballen també ho han de cobrar (que ha estat la proposta). Però allò important, insisteixo, és la voluntat que sigui la societat sencera qui, gestionant i d´una forma conscient, procuri certa comoditat al ser humà. Ho és, perquè de vegades sembla que no siguem humans. Els organitzadors van deixar davant el Parlament suís un camió amb vuit milions de monedes de cinc cèntims, un per cada ciutadà del país.

Segons la legislació suïssa, els ciutadans poden organitzar iniciatives populars, la qual cosa permet canalitzar la indignació pública a través d'accions directes. Quina enveja!!

Esperem que se´n surtin i donin una demostració pràctica als demés del que significa realment democràcia.

Au siau!

Els morts de Lampedusa

Ha estat polèmica al llarg d'aquests últims dies la catàstrofe humanitària de Lampedusa. És igual el nombre de morts. Ningú dels que poden fer s´avergonyirà. Només la xarrameca acostumada, les declaracions grandiloqüents, les paraules sense contingut i el llançament de pilotes a la teulada de l'altre. Àfrica segueix essent una terra desgraciada. Bressol de l'origen de la nostra espècie, els poderosos europeus la van convertir en un far-west americà del tot val i on el valor de la vida era zero. Vàrem convertir els homes africans en esclaus i en sers de tercera o quarta categoria. En aquests últims anys altres països s'han anat sumant a la festa, com la Xina o Aràbia Saudita. Tots són grans amics. Però la realitat és que el nostre bressol està tacat de sang, d'odi, de violència. Hem fet tant mal que a ningú li importa la mort dels nens famolencs amb els ulls sortits, les dones violades cada dia, els senyors de la guerra matant, els grans dictadors sustentats pel món occidental i oriental, les guerres tribals encoratjades per diamants i minerals estratègics. Estic d'acord amb el papa Francisco: "Quina vergonya!". Com no volem que surtin corrents d´aquest tipus de vida? 

No passa gens, perquè no passarà res. La mort seguirà sobre el continent, campant sobre la seva terra i el mar com la gran pel·lícula El setè segell. Fins que se n´adonin de la solució, que n´hi ha. 

Au siau!