¿Català=mandinga?

Ja deia jo que feia massa que estàvem sense atacs. Avui hem vist un nou capítol: el president del Consell General del Poder Judicial, Carles Divar, ha fet una comparació entre el català amb el mandinga (llengua parlada a diversos països de l´Àfrica Occidental, sobre tot al Senegal i a Gàmbia)-  i això ha encès els ànims dels diputats catalans a la Comissió de Justícia del Congrès. En debat l´ús de les llengues cooficials a l´Administració de justícia, aquest home ha pretès demostrar la seva gran "sensibilitat i suport" amb les llengues recordant que una vegada va sol.licitar la traducció per a una persona que només parlava mandinga. El comentari ha enfadat i molt a diversos diputats catalans, algú dels quals ha demanat una rectificació.

Per acabar- ho d´adobar aquest home ha dit que "llegeix en català".

Jo se que pot semblar de provincianisme recalcitrant el enfadar-se per aquests comentaris. En realitat s´hauria de procurar anar cap endavant amb decisió, poquet a poquet i pas a pas, i passar absolutament d´aquesta banda. Però, som humans i no aprenem. Caiem sempre a les mateixes trampes, amb les mateixes pedres. Sí és veritat però que ja podríen dedicar-se a aprendre una mica de la seva professió enlloc de ficar-se amb els catalans. Però és el que hi ha.

Ja ho deia Fernando Fernan-Gómez, el gran actor:  "A la mierda!"

Au siau

Les plantes també parlen

N´hi havia un disc de Stevie Wonder que es deia "Journey trough the secret life of plants"; una cosa així com un día a la vida secreta de les plantes. Doncs bé. Aquesta humanitat, que tal com he reiterat moltes vegades compagina històrics moments de ser una espècie única amb d´altres de ser l´animal més fastigòs del món, ha donat un altre pas en el primer nivell: investigadors de la Universitat d´Exeter han pogut grabar el gas amb el que les plantes es comuniquen i avisen de perills entre elles i mostren com les plantes properes reaccionen al mal que li fan a les altres. El professor Smirnoff i el seu equip van captar com una planta Arabidopsis reaccionava després què ferís a plantes del seu voltant i amb una càmera sensible a fotons van visualitzar el gas amb el què es comuniquen.

Els investigadors creuen que les plantes es comuniquen amb un llenguatge invisible però encara desconeixen les causes, és a dir, han aconseguit mostrar visualment que el gas que emeten les plantes quan són ferides afecten a les veïnes, però encara no sabem per què. 

Considero realment aquestes investigacions i troballes el avançar en una via racional de reconèixer els éssers vius del nostre entorn, fonamental per poder respectar i conèixer per què no sobreviurem a la catàstrofe que segur provocarem al nostre planeta. Encara que serà tard, servirà per què les persones que puguin tenir certa ànima per la vida, podran encetar-la encara que sigui en altres móns. No és que sigui apocalíptic; és una realitat que la sobreexplotació de la natura i el creixement demogràfic i de producció, portarà en alguns segles al final. Esperem que els científics puguin anar avançant alhora.

Au siau...i més respecte per les plantes!

Canvis en el món del treball

Sembla, pel que diuen als chascarrillos, que era molt esperada la notícia de la reforma laboral a l´estat espanyol, tant a dins com a fora de les nostres fronteres. En una societat com la nostra, la regulació del mercat del treball és una peça important dins del joc d´equilibris que empresaris i sindicats tendeixen a crear. Uns intenten portar el mercat laboral a un sistema on prima els interessos de l´empreador. Això comporta abaratir l´acomiadament, flexibilitzar les condicions naturals del treballador i cercar fòrmules per un ampli ventall d´aventatges que afavoreixin les possibilitats de l´empresa. Els altres tot el contrari: enorme protecció, encariment de l´acomiadament, increment de les taxes de pagament a la SSocial, incrementar subsidis i dies de pagament per indemnització,etc.

Sabem que els interessos d´empresaris i sindicats són contraris. Aquella opció tan desitjada de "remar tots junts" és difícil, per no dir impossible ja que els agents econòmics de tot tipus tenen fam per perpertuar-se. No ens adonem que finalment ¿guanyem o perdem?. Quan sents les posicions d´uns i d´altres crec que el seny, generalment sempre amagat, ens diu que les posicions són difíls de defensar en els àmbits extrems: n´hji han molts empresaris amb una cara i un compte corrent que fan fàstic i n´hi han treballadors que un no contractaria ni convidaria a fer una cervesa a casa seva ni pagant. Dit això, no convé caure en la demagògia: cercar la solució al mercat laboral ni és cosa fàcil, ni segurament és l´objectiu de molts.

Això sí, m´agradaria deixar una reflexió: si n´hi han més o menys pymes i empreses que tanquen no és discutible: és un fet. Si n´hi ha més o menys atur, no és discutible: és un fet. Si es crea amb aquestes dues realitats un cercle viciòs que enfonsa l´economia d´arrel no és discutible: és un fet. En aquestes condicions, ¿servrirà aquesta reforma per crear base quan escoltem a més que en tot aquest any encara les coses ens aniran pitjor i l´atur pujarà més?. Jo no ho sé; ara bé tinc molt clar que no ens ens sortirem si no som capaços d´entendre que perquè l´economia torni a encendre el seu motor, s´ha de tenir una aposta clara i estratègica per crear. Crear base. Crear sól perquè les indústries s´allotgin. Crear formació des de l´escola. Crear alternatives de suport als emprenedors. Crear suport als investigadors i professionals. Crear facilitat perquè la gent de país que vol fer país senti el suport dels agents. Crear mecanismes de llançar a fora del mercat a la gent que fa mal des del treballador a l´empresari brut. Crear i apostar pel país.

No se si ben bé això és que fem. Ho anirem veient.

Au siau

Un jutge a la presó

El Tribunal Supremo ha condemnat al jutge Baltasar Garzón a 11 anys d´inhabilitació per l´exercici del seu càrrec per haver intervingut les comunicacions que van mantenir a la presó els capitosts de la trama gurtel amb els seus advocats. El tribunal ha estat presidit pel magistrat Joaquín Giménez, ha donat a conèixer aquest dijous la sentència que té com a ponent al jutge Miguel Colmenero i també Manuel Marchena instructor també de la causa contra Garzón pels cursos a Nueva York i Luciano Varela, instructor de la causa contra Garzón per investigar els críms del franquisme. La sentència suposa per a Garzón que el CGPJ l´expulsi de la carrera judicial i no podrà sol.licitar la seva readmisió fins els 67 anys, però no prohibeix al jutge seguir exercint l´advocacia.

És bastant probable que el jutge hagi fet i pres en l´exercici del seu càrrec decisions no ajustades a l´ètica professional que se li suposa a un jutge. Ara jo, em pregunto: ¿si preguntem a la societat i a la gent del carrer, que ens dirà la gent de la justícia? Pregunto això perquè és difícil d´entendre veure els jutges jutjant els jutges. ¿o és que els jutges que jutgen a Garzón, són gent estupenda que sempre ha decidit correctament, molt sàvia i molt justa, que fa molt per la justícia d´aquest país? ¿Perquè pregunto això? Doncs, molt fàcil. Sembla que al personal que mana des de ...¿sempre? al poder judicial els molesta algú que no sigui i segueixi la línia conservadora de... ¿sempre?.

Sí, és probable que Garzón hagi molestat per ser el jutge estrella, passat a la política, mediàtic, tornat a la judicatura i tot això. Però potser molesta que vegi el que ha vist, que hagi jutjat el que estava jutjant.

Visca la justícia. Els que roben al carrer; els que igual vol agafar a alguns d´ells, a la presó.

Visca aquest país.

Au siau

Desxifrada la part del cervell que llegeix el pensament

Segons les últimes investigacions portades a teme per científics de la Universitat de Califòrnia, els neurocientífics podrien en el futur ser capaços d´escoltar els pensaments interns constants que tenen lloc al cervell o escoltar el discurs imaginari d´una persona normal amb incapacitat per comunicar-se. El treball portat als laboratoris de Robert Knight i d´Edward Chang, ha estat publicat a revistes especialitzades.

Els investigadors han pogut desxifrar l´activitat elèctrica en una regió del sistema auditiu que s´anomena circunvolució temporal superior (STG); en analitzar el patró d´activitat van ser capaços de reconstruir paraules que els subjectes escoltaven en una conversa normal.

Haurem de seguir aquesta investigació, perquè sembla que el futur plantejat per fils com Minority Repport o d´altres amb aire de ciència ficció, ja és una realitat. Com sempre el debat estarà en veure l´ús que els governants vulguin donar a aquestes troballes tant interessants. Por.

Au siau

Descoberta una Super Terra

Un equip internacional de científics ha descobert una super Terra que orbita a la zona habitable d´un estel a uns 22 anys llum del nostre planeta amb moltes possibilitats de tenir aigua i vida que qualsevol altre exoplaneta, segons van anunciar a la publicació Astrophysical Journal Letters. Aquest planeta és el millor candidat per tenir aigua i potser la vida tal com la coneixem, segons asseguren científics de la Institució Carnegie per a la ciència. Amb un període orbital d´uns 28 dies, el planeta GJ 667Cc, que calculen que té  4,5 vegades la massa de la terra, gira al voltant del seu sol en la zona on la temperatura no és massa calenta ni massa freda perquè existeixi aigua líquida a la seva superfície. El nou planeta rep el 90 per cent de la llum que rep la terra, però com la major part és infraroig, el planeta absorbeix un més gran percentatge d´energia que calculen pot ser la mateixa que la terra absorbeix del sol.

Amb compte!. El futur ja és aquí. I això és el que ens diuen, no sabem el que ens amaguen (d´informació).

Treballarem doncs per Blad Runner.

Au siau

90 dies sense connexió

Interessant història de l´estudiant americ, Jake Reilly de Chicago, que ha pres una envejable i molt sana decisió. Ell tenia el costum d´enviar uns 1.500 SMS al mes, conectar-se cada día més d´hora i mitja a Facebook, llegir  tuits que li enviaven les més de 250 persones a qui seguia i parlar de 600 a 900 minuts per telèfon. Ara ens ha fe particeps que l´1 d´ octubre del 2011 va decidir tallar amb tot: va desactivar el seu mòbil, el Facebook, el Twitter, el Spotify. Tot. I va avisar que no estaria localitzable fins finals d´any. ¿Perquè? Molt senzill. Ha dit que volia tornar a tenir relacions amb persones i no amb perfils, mirar el món, enlloc de llegir sobre ell al mòbil. Després de 90 dies va descobrir que tenia més temps lliure i que estava més tranquil i amb pau amb la gent. No va ser fàcil, doncs al video que ha penjat ja que es va adonar un dia estant amb els seus amics que enlloc de parlar entre ells, tots estaven pendents dels seus mòbils.

Així va començar el seu projecte: primer, apagar el telèfon i com va veure que potser el trucarien o li enviarien mails, va decidir tallar amb tot.

Són molt bones reflexions d´un adolescent que decideix pensar, decideix decidir, decideix analitzar si la seva vida té un sentit i la manega ell, o li maneguen altres.

Potser haurem de reflexionar tots. ¿no?

Au siau