Viure esperant, és un error

És fantàstica la frescura del jove. Ens recorda als que ja no ho som tant, que el desvergonyiment és emprenedor, és actiu, és viu, és encoratjador quan és positiu. Llegeixo poc les columnes del diari. No m´aporten gaire ni els columnistes ni els crítics. Però de tant en tant em miro les ressenyes d´alguns dels personatges que entrevisten. M´he fixat en un jove d´Olesa de Montserrat que es diu Pau García-Milà Pujol, jove emprenedor de 23 anys que ha ideat, creat i està comercialitzant un sistema operatiu informàtic des de la web. A la seva entrevista m´han agradat, entre d´altres dos "sentències":

"Aprecio el fracaso y rechazo el posponer: entiendo que fracasar diez veces es aprender qué diez cosas no debo repetir". I la segona, diu així: "Haré esto, haré aquello, pero después de los estudios, de la hipoteca, de los hijos, cuando me jubile. ¡Hazlo ya, que esta tarde puede atropellarte un camión. Vivimos esperando: es un error".

És fresc, cert, tangible, total i real. Tant de bó tothom el prengui en consideració.

Haiku d´honor pel japó:
"las religiones
no salvan / son apenas
un contratiempo"

Au siau