Exactament és el que ha passat avui a Catalunya. Ha caigut... i continua hores d´ara. Aquest fenòmen té diverses accepcions. Una maca és "ha caído la del pulpo". Quin sentit té? ¿Els pops...cauen? ¿els pops llencen líquids en aquesta magnitud?. No m´he trobat cap pel carrer. Un altre és "llueve a cántaros": ¿sí? ¿llueven cántaros? ¿els càntirs fan ploure?. O, "caen chuzos de punta". ¿qué es un chuzo? Ja que no ho sabem, emmmm ¿cauen de punta? ¿cap a on?. Una de les més curioses (i se sent molt, síiiiii) és "llueven perros y gatos"......a veure, pensem: ¿? ¿però, què diuen? ¿còm que gats i gossos? ¿poden ploure?. Per últim "los ángeles están meando". Bé, aquest no mereix més comentaris. Poden fer-se directament un tractament de pròstata. I ara.
Com vaig comentar ahir, aquests díes són díes de suport al Japó. És un patir sense patiment. el succés és terrorífic, abastament inhumà. Però ja vaig expressar la ferma determinació de que se´n sortiran. Segur. I com cada dia i en el seu honor, un haiku estarà amb ells:
"La poesía
dice honduras que a veces
la prosa calla".
No hay comentarios:
Publicar un comentario